0% XENOFOBIA , 100% IDENTITAT

QUE BONIC ÉS EL REAGRPAMENT FAMILIAR

Excelent article d'opinió de Toni Badia publicat a "Som Noticia":

Es diu molt que els principals responsables de la crisi, els banquers, haurien d’anar a la presó. Jo hi estic d’acord. Malauradament, encara és hora que hàgim de veure’n un entre barrots. Però no només els banquers haurien d’anar a la presó. També hi haurien d’anar els que van tenir la nefasta idea del reagrupament familiar dels immigrants, que amb la seva irresponsabilitat i el seu fanatisme ideològic contrari a les identitats europees han arruïnat l’estat del benestar que teníem.

Us relataré un cas real de reagrupament faimiliar que m’han explicat, real com la vida mateixa (i no me l’ha explicat un europeu, precisament, sinó una amiga equatoriana): tres homes equatorians casats emigren a Catalunya i troben feina. Poc després, ja els tenim tots tres amistançats amb sengles romaneses. Les seves dones allà a l’Equador, amb la mosca al nas, decideixen venir aquí per lligar curt els marits. Els tres immigrants, per obra i gràcia de la gelosia, ja s’han convertit en sis. Salvats els tres matrimonis, entra en vigor la llei de reagrupament familiar. Un dels matrimonis porta un fill que tenia al seu país, i el segon dos fills. Ja tenim 9 persones a càrrec de la Seguretat Social. Aleshores descobreixen que gràcies al reagrupament no només poden portar els fills, també els pares. Un dels matrimonis, doncs, porta el pare d’un dels marits. Mentrestant, el tercer matrimoni, esperonat pels ajuts Zapatero a la natalitat (2500 euros per fill) fa tres fills en tres anys. En tres anys, els 3 immigrants s’han convertit ja en 13. Finalment, el pare d’un dels marits descobreix que la llei li permet també portar una filla que té d’un anterior matrimoni. Aquella filla ve prenyada i pareix aquí. Resultat: els 3 immigrants inicials, per gelosia de les dones es van transformar en 6, i per ajuts i reagrupaments en 15. Tot això en només 3 anys. De 1600 euros anuals X 3 = a 4.800 euros anuals de cost per a la Seguretat Social a 1600 euros anuals X 15 = a 24.000 euros anuals de cost per a la Seguretat Social. No cal dir, a més, que es van hipotecar i endeutar fins a les celles. Només un dels matrimonis ha pogut continuar pagant el pis que va comprar. Un gran negoci per als bancs, que han cobrat durant els primers anys uns interessos onerosos i després s’han quedat en propietat les finques. Negoci rodó.

Els polítics espanyols han utilitzat aquesta gent. Els han utilitzat perquè volien convertir Espanya en una potència Europea a base d’inflar la població amb immigrants. Tot, per véncer l’acomplexament històric que els provoquen els 80 milions d’alemanys i els 60 milions de francesos, britànics i italians; els han utilitzat per abaratir la mà d’obra; els han utilitzat per descatalanitzar -castellanitzar- els Països Catalans; I l’esquerra, sobretot, els ha utilitzat per destruir les identitats europees (blanques i cristianes) i per comprar-los i convertir-los en vot captiu.

No és estrany que amb aquest panorama l’altre dia 10.000 equatorians omplissin el Fòrum en el dia de la seva festa nacional. Segons paraules de l’speaker del festival, “somos la mayor fiesta latina de Europa”. Jo m’ho crec. I tant que m’ho crec! Igual que la Feria de Abril a Catalunya és la “mayor fiesta andaluza de España”. L’altre dia al Fórum hi havia tants equatorians com catalans hi havia al concert independentista que es va fer el mes passat a Girona que tothom va qualificar d’èxit de convocatòria.

No culpo els immigrants, que consti, i no vull que ningú que vulgui comentar aquest escrit faci comentaris despectius envers ells . Els immigrants, com a bons buscavides, fan el que els permeten fer. Podrien ser més agraïts, això sí. Però, en fi, aquest escrit no va per ells. A qui si que culpo, i no només culpo, sinó que en demano presó és als responsables polítics del reagrupament familiar. Demano també responsabilitats penals per a l’associació racista SOS Racisme, que amb la seva intolerància linxa socialment qualsevol opinió que discrepi dels seus postulats.

Toni Babia

"Som Noticia"

PLATAFORMA PER CATALUNYA NORD FA CAMPANYA PER L'EURO-REGIÓ CATALANA

El gran incendi iniciat a La Jonquera el 22 de juliol, visible a totes les pantalles de televisió europees, forma un precedent en l’eix Perpinyà a Figueres. Aquest episodi ha generat una situació de crisi il·lustrada pel naufragi viari de milers de conductors nord-catalans. Molts d’ells, empresonats en carreteres tallades, o desorientats, han viscut 8 hores de calvari per tornar al Rosselló. Si bé la coordinació entre els bombers de la Catalunya del Nord i de la Generalitat de Catalunya ha estat exemplar, l’informació sobre el trànsit ha demostrat certa incapacitat enfront de la realitat. La magnitud i les conseqüència d’aquest incendi històric han posat de manifest una conca de vida comuna, sense acompanyament públic.

Amb visió d’eficàcia i d’estalvi, convindria més aviat desenvolupar nous hàbits amb esperit eurocatalà: seguint l’exemple franco-suís, l’eix Perpinyà-Girona mereix uns nous reflexos compartits per la prefectura i el Consell General dels Pirineus-Orientals, els serveis territorials de la Generalitat de Catalunya i la sotsdelegació del govern espanyol a Girona. Aquesta governació estable, feta possible en el marc de les fórmules modernes de cooperació, ha de garantir una eficàcia imposada per determinats esdeveniments, principalment climàtics i mediambientals, amb una solidaritat que superi els tancaments estatals.

Recordem que el secretari territorial de la Plataforma per Catalunya Nord, Llorenç Perrié, ha declarat ser favorable a l’Euro-regió  catalana, el dissabte 28 juliol de 2012, en el moment del col·loqui de la presentació de la PxC Nord:

« El sentiment afectiu català al nord es fa cada vegada més fort. Les ganes d’una col·laboració transfronterera, en nom d’una història i d’una cultura semblant en són els principals artesans.

Nostre posició i nostre desig de creació d’una regió autònoma nord catalana, íntimament vinculada al principat de Catalunya per la via de l’Euro Regió ara no és  a demostrar.

Aquesta col·laboració és possible, i la població nord catalana en té consciència. Els tristos esdeveniments dels incendis de l’Alt Empordà van ensenyar-nos que la solidaritat és ben real. Els nostres bombers van lluitar junts amb els de la Generalitat de Catalunya.

D’altres punts de col·laboracions d’aquest tipus han de ser organitzats. L’hospital transfronterer de Puigcerdá és un exemple concloent. »

Font:  http://pxcnord.wordpress.com/