L'AGRESSIÓ A UNA PART DEL TERRITORI ÉS UNA AGRESSIÓ A TOTS ELS TERRITORIS

 

 

El govern del PP ha esclafat tot d'una dues llengues i dues identitats. A partir de la semana propera les denominacions "català" i "aragonés" que engobaven fins ara a les altres dues llengues que junt al castellà existien en diferents indrets d'Aragó deixen d'existir. Els mateixos que diuen que catalans i bascs inventen els noms i la història han fet possible que el català a la Franja passarà a dir-se 'lengua aragonesa propia del área oriental' (LAPAO); i, l'aragonès, 'lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica' (LAPAPYP) contravenint als historiadors i filòlegs acadèmics, a les Universitats i la romanistica internacional.  

Una actuació que es suma a tota la resta d'agressions que en altres territoris catalans continuem patint dia a dia. A la Franja el català ara es diu LAPAO, a les Illes intenten fer creure que es parla un engendre anomenat "baleà" per descomtat sense res a veure amb el català, mentre que al País Valencià intenten fer reviscolar un moviment seccesionista anticatalà que no és més que una cortina de fum per a preservar el domini linguistic castellà. Per altra banda ens imposen el castellà i l'anglés per damunt de la nostra desmembrada llengua pròpia, ja ho va dir el ministre Wert, "queremos españolizar a los niños catalanes". Els que pensen que a partir de 1975 les coses van canviar estàn molt equivocats, el procés que va començar fa 300 anys no ha finalitzat encara, la fragmentació i decadència  de les identitats europees avança veloç i amb pas ferm amb un clar objectiu.  Volen fragmentar el nostre poble per a continuar amb el procés de mundialització, en el que la salvaguarda de la unitat de l'Estat espanyol no és més que una excusa. La destrucció i fragmentació de les identitats és un pas previ per a acabar amb els arrels, i sense arrels no hi ha cap possible resistència consistent davant la mundialització, la universalització, el mestissatge i la esclavitud. 

 

Catalans, hem de estar units i actuar units davant les agresions contra la nostra identitat. Qualsevol agressió contra un dels nostres territoris és una agressió contra la nostra mil.lenaria identitat. Ara més que mai.

L'ESPASA DE SANT JORDI

Sant Jordi té una espasa-de doble tall,

que flameja en la fosca-mateix que un llamp

i, sota el cel, diria's-color de sang.

Amb amor la forjaren-els catalans,

car per ella assoliren-la llibertat.

Sant Jordi té una espasa-doble tall.

Sant Jordi té una espasa-d'acer i or,

que es belluga com una-serpent de foc

i esfereeix i mata-dracs i lleons.

Quan les ires la branden-ningú no hi pot.

Quan la mou la venjança-sembra la mort.

Sant Jordi té una espasa d'acer i or.

Sant Jordi té una espasa-com un espill.

Tots els estels que brillen-s'hi ha reflectit.

El més bell s'hi quedava-soliu al mig,

com l'estel de la Pàtria-dalt del Zenit.

Sant Jordi té una espasa-com un espill.

Traïdor que s'hi mira-te mala fi.

Sant Jordi té una espasa-que dona espant.

Amb amor la forjaren els catalans

i és senyera i és símbol-de llibertat.

Quan flameja en la fosca-fuig el tirà.

Quan sota el sol fulgura-brolla la sang,

car en terra s'ajacen-lleons i dracs.

Sant Jordi té una espasa-que dona espant

                                                                  Alfons Maseras
                                                              L'espasa de Sant Jordi.

GENERAL JOSEP MORAGUES, LA LLUITA CONTINUA!

Tal dia com avui, el 27 de març del 1715, el general Moragues va ser assassinat pel nou règim borbònic. Va ser torturat, desposseit dels seus honors militars arrossegat descalç pels carrers de Barcelona, decapitat i esquarterat, quedant el seu cap dins d'una gàbia sobre el Portal de Mar durant 12 anys. 

Naixcut en el Mas Moragues de Sant Hilari de Sacalm de familia pagesa. Va començar la seua activitat política i de resistència als invasors de la Pàtria juntament al grups dels Vigatans que feien accions de resistència contra les continues incursions franceses en territori català. Fidel a la causa de Carles d'Austria des de 1701 any que va ser reconegut rei per les Corts catalanes, va ser un dels signants del Pacte de la capella de Sant Sebastià en el que el Principat aportaria 6000 homens armats a la causa. Militarment va destacar en el Regiment de Guardies Reaials Catalans i va arribar a general de batalla. Va ser governador de Castellciutat que va defensar i més tard lliurar a les tropes brbòniques, i també participà en la defensa de Barcelona. En acavar la guerra es va retirar a les seus posesions de Sort però va ser detingut per l'autoritat militar borbònica. El seu final ja el coneguem.

Des de l'any 1991 és fill il.lustre de Sant Hilari de Sacalm.

"lo die 27 de dit mes de març fou executada la mort; executàs la sentència com a home ordinari, ab gran aparato de gent de armas, y soldadesca, anant descals, ab camisa de penitent, y al fi nomenat sens los honors, sinó sols, Josep Moragas"

Annals Consulars

"se sentenció a Moragas a ser arrastrado vivo por las calles con un caballo, a ser degollado, y hecho cuartos, puesta su cabeza en un jaula encima de la puerta del Mar con este rótulo: Iosephus Maragas ob penetratum iteratae rebelionis scelus, bis Regis clementiam abusus, tertio tandem iustitiam periclitatus et expertus"

"Ha sido grande el terror que aquellas sentencias han impreso en los corazones de los mas obstinados"

Carta del botifler Gregori Matas informant al Ministre Manuel Vadillo

"Hà convenido el rey en que se recoja la Cabeza de su difunto marido, que dice se halla todavía pendiente en la Puerta de la Mar de esa Capital, y me manda S.M. participarlo à V.E. para què expida la orden conveniente à su cumplimiento, pero que se recoja la referida Cabeza sin publicidad, ni ruido, y que avise V.E. de haberse así ejecutado"

Ordre de la Cort de Madrid de l'1 de febrer de1727 al Marquès de Risbourg, Capità General de Catalunya "Repressió borbònica i resistència catalana", pàg. 261

"[...] dì las providencias convenientes à este fin y se executó en estos términos, recogiendo la referida Cabeza sin publicidad, ni ruido, del paraje en que estaba lo que suplico à V.S. se sirva poner en noticia de S.Mag. D.g. à V.S. m.s. como deseo. Barcelona 15 de Febrero de 1727."
Carta del 15 de febrer del 1727 del Marquès de Risbourg informant haver retirat ja la calavera del General Moragues "Repressió borbònica i resistència catalana", pàg. 261

Catalans no hem d'oblidar les ofenses dels extrangers ni el valor i la lluita dels nostres avantapassats.

Honor i Gloria als Herois de la nostra Patria

 GENERAL MORAGUES, LA LLUITA CONTINUA!

UNA NACIÓ, UNA PÀTRIA, UNA LLENGUA

NIÑO BECERRA: ESPANYA ÉS UN INVENT JURÍDIC

Segons informa el digital e-noticies, "L'economista Santiago Niño Becerra ha assegurat que Espanya és "un invent juridic" i ha convidat els immigrants que no tenen feina a que marxin del país".

"Niño Becerra, en un article publicat a La carta de la bolsa, ha manifestat que "Espanya és un invent jurídic compost per zones que estructuralment no tenen res a veure una amb l'altra, un invent jurídic que ha crescut com ha crescut perquè no podia créixer d'una altra manera".

També comenta que "entre 1995 i el 2007 es van portar a Espanya més de cinc milions de persones per construir pisos, servir en restaurants, fer llits en hotels, netejar a domicilis particulars i realitzar altres tasques que van possibilitar, al costat dels rius de diners que a Espanya van arribar des la resta del món, que Espanya anés bé".

Llavors dóna dades: "31 desembre 2006: taxa d'atur 8,3%; mateix dia i mes del 2012: taxa d'atur 26,06%. 17,7 punts d'ocupació han marxat, i no tornaran: no tornaran, perquè el que va possibilitar que hi fossin: aquell model, se n'ha anat per no tornar".

"Mesures. Si el que es vol és reduir la taxa d'atur, es pot fer un 'canvi metodològic' com el 2001 i, també, modificar la definició d'ocupat. Però si el que es busca és reduir el nombre de desocupats ha de vincular 'permís de residència' amb 'contracte de treball' i convidar a que marxin els que ja no són necessaris", comenta.

"En plena Europa, Andorra té instaurada des de fa molts anys aquesta sistemàtica, i ningú no ha acusat mai Andorra de ser un Estat feixista", manifesta.

e-noticies

EL FOSSAR DE LES MORERES

El Fossar de les Moreres és una plaça de la ciutat de Barcelona, adjacent a la basílica de Santa Maria del Mar. Integra els elements commemoratius als catalans caiguts durant el setge de Barcelona de 1714, en el marc de la Guerra de Successió Espanyola.

El motiu de què en aquest indret s'hi recordin els defensors de la ciutat de Barcelona és que, durant el setge de l'11 de setembre de 1714, molts dels defensors caiguts foren enterrats precisament aquí.

Més de 40000 barcelonins, acompanyats de valencians i lluitadors per la identitat d¡altres indrets de Catalunya hi perderen la vida durant el setge i especialment durant l'atac final planejat pel Duc de Berwick.

Catalunya, que en virtut del Pacte de Gènova s'havia alineat juntament amb la resta de territoris que formaven la Corona d'Aragó al costat de l'arxiduc Carles d'Àustria, i en contra de Felip V i Castella, va acabar perdent la guerra i, amb la derrota, perdé també totes les seves llibertats polítiques. Els subsegüents Decrets de Nova Planta abolien totes les lleis i institucions catalanes, prohibien l'ús de la llengua catalana i sotmeteren el país a feixugues càrregues impositives.

Ja al segle XIX, durant l'any 1821, el cementiri de les Moreres i la plaça varen ser pavimentats obeint –ja sota el regnat del rei Ferran VII d'Espanya– el seguit de reials cèdules que el rei Carles III d'Espanya havia dictat gairebé cent anys abans, ordenant la urbanització dels cementiris parroquials i la construcció de necròpolis extramurs, per raons de salut pública.

En l'actualitat, la plaça és un lloc on, cada 11 de setembre, es commemora la Diada Nacional de Catalunya i es ret homenatge als defensors de la ciutat, morts i enterrats en aquest lloc després que la ciutat es retés davant les tropes de Felip V d'Espanya.
En una làpida al fons de la plaça hi ha una placa de marbre posada el 1915 pel Casal Nacionalista Martinenc i Joventut Nacionalista els Néts dels Almogàvers on hi ha inscrit el text següent, fragment d'un poema original de Frederic Soler, Pitarra, en commemoració de l'heroica resistència barcelonina:

"Al fossar de les Moreres no s'hi enterra cap traïdor, fins perdent nostres banderes serà l'urna de l'honor."

Font: fcb

NO A LES NOVES EXPLOTACIONS PETROLIFERES AL DELTA DE L'EBRE

Segons informa Nació Digital, la multinacional Repsol pretén ampliar la seva explotació petrolífera al Parc Natural del Delta de l'Ebre, un dels ecosistemes més importants d'Europa. Segons la mateixa notícia Ecologistes en Acció ha presentat al·legacions a aquest projecte a causa del greu risc d’abocaments, incendis i contaminació que afectaria de forma important al ja de per si amenaçat ecosistema català. A més del possible perjuici ecològic i mediambiental, el projecte de Repsol, denominat “Treballs de sismica 3D a Casablanca” podria posar també en risc sectors econòmics com la pesca i l'agricultura tradicional de la zona.

“No existeix cap forma segura d'extreure el petroli en aigües profundes”, com recorda Ecologistes en Acció, “per això el perill és real. Per demostrar-ho, només fa falta recordar els antecedents de les activitats extractives de Repsol en la costa tarragonina. Durant els últims anys, s'han registrat 16 incidents importants que han afectat l'ecosistema litoral, l'economia i la salut de la ciutadania.”. Les prospeccions provoquin desplaçaments d'espècies de peixos, que portin a reduccions de fins ell 50%, i danys físics a cefalòpodes, com demostren nombrosos estudis.

Repsol és una multinacional de tipus privat i actuació global des de la seva privatització durant els governs de González i Aznar, iniciada en 1989 i culminada en 1997. Actualment els seus principals accionistes són la companyia nord-americana Black Rock, la mexicana PEMEX, el BBVA i La Caixa. Els rendiments econòmics de tan perjudicial projecte contra el nostre sòl i el nostre poble quedarien doncs en mans privades. Però no solament això, tampoc suposaria cap tipus de contribució cap a una hipotètica sobirania energètica. El 98% del cru consumit per l'Estat espanyol és importat i les prospeccions projectades podrien disminuir aquesta quantitat unicament en un 0,6%.

Al Parc Natural del Delta de l'Ebre al voltant de 50.000 persones basen la seva economia en l'agricultura, la pesca, a l'aqüicultura i el turisme rural mitjançant l'aprofitament natural dels recursos de tan ric habitat i les activitats tradicionals arrelades a la comarca.

El projecte de Repsol amenaça el nostre medi ambient i posa en risc la nostra economia rural tradicional per a nutrir encara més els guanys de les multinacionals apàtrides. Prou de especulació, expoli i submissió cap a l'oligarquia financera.

Diguem prou a les explotacions petroliferes al Delta de l'Ebre. Catalunya no és negociable.