REUNIÓ SALAFISTA A BARCELONA

El president del Marroc, Abdellillah Bankirane, en la seva visita a Barcelona on es va reunir amb el president Artur Mas, ha tingut contactes amb salafistes. A la reunió a la que també va asistir l’exdiputat del PSC Mohamed Chaib es trobaven Lahcen Sau, president del Consell Islàmic de Catalunya, Mohammed Ghaidouni, president de la UCIDE, el Consol del Marroc a Barcelona i Abdeslam El Laroussi, imam de Terrassa, imputat per la fiscalia per incitació a la violencia contra les dones. Aquesta visita ha estat desvetlada per la periodista Latifa El Asan en un article d’opinió de la web de Nous Catalans, propera a CIU, qui es pregunta si la visita de Benkirane “tenia el repte ocult de reforçar l’estructura islamista del PJD a Catalunya”  segons informa el digital e-noticies, una noticia que ha brillat per la seva absència en la resta de rotatius catalans.

ALCARRÀS ZONA VIGILADA: TORNA AL SOMETENT A CATALUNYA

Catalunya desperta i naix a la història per a fer front als perill derivats d'una invasió. Som per tant un poble que sap organitzar-se per a defendre la seva identitat i llibertat. La prova és que per sobra de totes les agresions - tant externes qcom internes- que hem i seguim patint, seguim -no sabem per quant temps més- mantenint la nostra identitat. Una de les institucions més tradicionals i efectives de dita identitat ha estat el Sometent.

 La paraula sometent prové del grec i significa “corporació” o “associació”. Es tracta d'una institució tradicional catalana que va funcionar com a cos armat de caràcter civil i rural. Els seus orígens són medievals i emparenta amb la  sagramental, institució que ja consta en les Corts catalanes de l'any 1068 i en els Usatges que li van confirmar el seu caràcter de vigilància en l'àmbit local i auxiliar militar en el general. El seu objectiu era la defensa de les propietats dels pageses catalans i ciutadans en general i en les situacions d'alarma avisaven del perill mitjançant el repic de campanes organitzant una resposta militar efectiva contra la agresió. La seva activitat va ser freqüent entre els segles XII i XVII servint de cos de autodefensa i actuació conjunta de la població contra amenaces exteriors fins a la seva supressió en 1714 amb el Decret de Nova Planta i les noves mesures centralitzadores arribades amb la dinastia borbònica. Va ser de nou activat durant les guerres del Rosselló i de la Independència – durant la qual va ser cèlebre l'actuació del mític Timbaler del Bruc- apareixent intermitentment sempre que se li va necessitar, en èpoques de perill i desordres, fins a la seva abolició oficial durant la segona república, per ser restablert en 1945 i definitivament abolit l'any 1978. Des d'aquestes dates, el sometent només ha estat reconegut com a institució oficial a Andorra prestant els seus serveis en casos d'emergència.
No obstant això, avui el Sometent torna a ser notícia. L'ona de robatoris – 123 delictes denunciats l'any passat en una població de vora 8000 habitants i una població reial de 10000 entre els que es troben milers de foranis arrivats al poble per a omplir les habitatges barates, una delinquència multiplicada durants els ultims mesos a pesar de que l'alcalde de ERC negue que hi haja un problema de inseguretat-, desordres, saqueijos que afecten especialment al ramat, assalts a habitatges de particulars, i actuacions incíviques propiciades per l'arribada d'elements indesitjables, han motivat que els veïns de la localitat d'Alcarràs, situada en una comarca de forta presència immigrant, hagin tornat a donar vida al sometent local creant partides de vigilància permanent formades per pegesos y veins que vigilen els carrers, el ramat, les masies i les terres de la localitat contra les actuacions indesitjables que han crescut espectacularment en els últims anys en aquesta localitat . A través d'una pàgina de facebook els habitants d'Alcarràs s'organitzen i avisen de tots els moviments sospitosos que es detecten en la mateixa així com dels desperfectes causats per actes incívics, mitjançant fotos i missatges d'avís. Entre altres iniciatives, també demanen a l'Ajuntament que engegui mecanismes convenients per denegar documents oficials a aquells que no paguen impostos municipals o demanen el boicot per a les entitats bancàries que lloguen immobles per quantitats irrisories a persones desconegudes. Una actuació del poble unit que sorprèn en aquesta societat desmobilitzada i adormida en la qual ens han convertit en víctimes de tot i que guanya dia a dia l'admiració de molts catalans de la comarca i d'altres racons de Catalunya. Un exemple que s'ha estès a altres poblacions com Maials malgrat la falta de suport institucional i del silenci mediàtic que va quedar en evidència al no donar el ressò informatiu que es mereixia a la manifestació que sota el explicit lema “Tots som Sometents” va congregar fa uns dies a Barcelona a varis milers de persones.

Quan les autoritats miren cap a un altre costat davant els atropellaments i l'ona de violència i robatoris que sofrim els catalans, la ciutadania té el deure d'organitzar-se pel seu compte i fer-se valer siga en temes de seguretat com en qualsevol altre, per a vergonya dels polítics que ens governen i que deixen de realitzar la funció que els correspon i per la qual els votem i mantenim. Ens felicitem que hagi estat precisament l'esperit d'una institució tan antiga i nostra com el sometent l'encarregada de despertar les consciències adormides dels catalans que no es resignen a veure atropellats els seus drets. De moment, els casos de delinqüència s'han reduït notablement. I un cartell adverteix al poble que Alcarràs ja no és el paradís dels delinqüents que  venen a robar la tranquil·litat i la pau dels seus veïns tal com encara ocorre en altres zones de la nostra terra: “Somatén. Zona vigilada 24 hores”

TOTS SOM SOMETENTS!

Sometents d’Alcarràs a facebook:

http://www.facebook.com/pages/Sometents-dAlcarr%C3%A0s/169587433158070

JACINT VERDAGUER, EL POETA DEL CANIGÓ

El 17 de maig es va complir l'aniversari del naixement de Jacint Verdaguer i Santaló, qualificat per Torras i Bagés com “Princep de les Lletres Catalanes” , un dels més importants poetes de la cultura catalana i figura clau de la Renaixença. Nascut a Folgueroles en 1845 en el si d'una família pagesa va compaginar l'activitat agrícola dels seus ancestres amb els estudis exercint de mestre en la seva localitat i seguint la carrera eclesiàstica a Vic. Amant de la seva terra i la seva identitat va recórrer a peu antigues senders catalanes plasmant les seves impressions en diversos escrits. Entre els seus títols destaquen els poemes èpics de factura romàntica, L'Atlàntida i Canigó, i els reculls poètics Idil·lis i cants místics, Pàtria, Montserrat, Flors del Calvari i Aires del Montseny. En prosa publica Excursions i viatges, Dietari d'un pelegrí a Terra Santa, un aplec de Rondalles i el recull d'articles publicats a la premsa En defensa pròpia. És proclamat Mestre en Gai Saber en els Jocs Florals de 1880. En totes les seves obres va enaltir l'esperit català, la naturalesa i la història heroica del seu poble conformant-se com un gran defensor de la identitat catalana, des de postures catalanistes rurals i antiliberals, que va arribar a veure el Tibidabo com l'Acròpoli catalana, i que va assenyalar l'origen català de la bandera escollida per a la bandera estatal espanyola.

El 17 de maig es va complir l'aniversari del naixement de Jacint Verdaguer i Santaló, qualificat per Torras i Bagés com “Princep de les Lletres Catalanes” , un dels més importants poetes de la cultura catalana i peça clau de la Renaixença. Nascut a Folgueroles en 1845 en el si d'una família pagesa va compaginar l'activitat agrícola dels seus ancestres amb els estudis exercint de mestre en la seva localitat i seguint la carrera eclesiàstica a Vic. Amant de la seva terra i la seva identitat va recórrer a peu antigues senders catalanes plasmant les seves impressions en diversos escrits. Entre els seus títols destaquin els poemes èpics de factura romàntica, L'Atlàntida i Canigó, i els reculls poètics Idil.lis i cants místics, Pàtria, Montserrat, Flors del Calvari i Aires del Montseny. En prosa publica Excursions i viatges, Dietari d'un pelegrí a Terra Santa, un aplec de Rondalles i el recull d'articles publicats a la premsa En defensa pròpia. És proclamat Mestre en Gai Saber en els Jocs Florals de 1880. En totes les seves obres va enaltir l'esperit català, la naturalesa i la història heroica del seu poble conformant-se com un gran defensor de la identitat catalana que va arribar a veure el Tibidabo com l'Acròpoli catalana, i que va assenyalar l'origen català de la bandera escollida per a la bandera estatal espanyola.

Des de 1952 el seu poble natal recorda el naiximent d’aquest gran poeta català any rere any en el aniversari del seu naiximent. La Festa Verdaguer va començar a celebrar-se de manera continuada a Folgueroles a partir del cinquantenari de la seva mort, l'any 1952. Es tracta de la festa literària més antiga dels Països Catalans i el poble de Folgueroles està troba en aquestes dades ple de plaques amb poemes de Verdaguer.

Els actes de la Festa Verdaguer s'emmarquen dins la 'Quinzena Literària Verdaguer 2012' que agrupa diferents activitats com el Mercat de Llibre Vell de Poesia, l'arbre de maig, el concurs de Rams o el Ballet de Folgueroles. Enguany, la novetat més destacada ha estat la creació del primer 'Mercat i tast de pagès', on s'hi troben aliments de la Plana de Vic o la coneguda 'coca del mossèn' de Folgueroles. Entre d’altres activitats es celebren també la 'Tallada de l'Arbre de Maig i la Plantada', una tradició que es duu a terme des de fa 25 anys i és el símbol de l'inici de la festa en què els nens i la gent gran del poble, acompanyats per grallers i flabiolaires, surten al bosc per tallar l'arbre que es porta a mans fins a la plaça i s'estén a terra, el IXMercat del Llibre Vell de Poesia i el I Mercat i tast de pagès que juntament amb el taller de jocs tradicionals per a la mainada de l'època de l'escriptor.

Entre les seves obres més emblemàtiques destaca "Canigó" enquadrada en un dels paratges més emblemàtics de la naturalesa i cultura catalana. El renaixement de la cultura catalana es vaig poder enllaçar perfectament amb la creació d'aquest poema de Verdaguer en 1886, un poema que donarà al català el seu estatut de llengua literària. El poema versa sobre les llegendes tradicionals del Canigó i la història dels primers herois de la reconquesta i del naixement de Catalunya.

 Mercat del Llibre Vell de Poesia i el I Mercat i tast de pagès que juntament amb el taller de jocs tradicionals per a la mainada de l'època de l'escriptor.

.

LES TERRES DE L'EBRE EN FLAMES

Crida l'atenció la indiferència i conformitat amb la que els catalans acceptem els atemptats ecològics i els incendis, cada vegada més frequents i cada vegada més centrats en paratges d'alt valor ecològic i cultural, que en els últims anys han acabat amb gran part dels nostres boscos i muntanyes una part més que important del patrimoni i la identitat catalana, i escandalitza la manca de medis i mesures per a aturar aquests atentats criminals per part de les autoritats responsables. Els incendis no són inevitables i les politiques de prevenció i represió per a aquests atemptats són no només possibles sino també necessaries.

L'incendi a Terres d'Ebre, al pareixer provocat,  es va iniciar fa uns dies i afecta els termes de Rasquera, Perelló Tivenys i Benifallet, i ha cremat prop de 3.000 hectàrees. Durant uns dies el nostre patrimoni natural ha estat agredit per les flames sense control encara que pareix que els bombers estàn començant a controlar-lo.

Com altres vegades ha mancat una política efectiva de prevenció d'incendis així com l'existència de bombers voluntaris locals  amb una adequada formació, una mesura que deuria de ser d'obligat compliment en totes les comarques catalanes. Però sobretot es fa molt necesari un canvi en el codi penal que castigue amb força aquests criminals atentats contra el castigat patromoni natural i ecològic de la nostra terra.

LA SI DE STRUBELL DONA SUPORT AL MULTICULTURALISME

Solidaritat Catalana per la Independència (SI) ha donat suport a la manifestació multiculturalista del  26 de maig convocada per la CUP  a través de l’adhesió del seu diputat Toni Strubelll, segons informa el digital "Som Noticia". La manifestació de Vic pretén protestar contra els identitaris catalans que fan seu el lema "Primer els de casa" situant-se en clara defensa del multiculturalisme a la nostra terra. Un altre partit que posa els seus interessos electorals per sobra dels interessos dels catalans i fins i tot per sobra de la nostra identitat. Pareix que la gent de SI - ja sabem que el seu fundador va ser uns dels politics que van donar suport al projecte d'Eurovegas- té por a perdre vots a les properes eleccions autonòmiques i desitja aconsseguir els vots dels "nous catalans", i de la esquerra anti-catalana de les CUP. 

La manifestació no es contra l'atur, la inseguretat, les proclames contra les dones del imán de Terrassa, els problemes dels traballadors catalans, els ghettos musulmans, la manca de la natalitat catalana,  la especulació dels bancs o les politiques sumises i ultraliberals del govern català. La manifestació és en defensa del multiculturalisme i els drets dels immigrants i contra els catalans que fan de la seva lluita la recuperació de la identitat catalana i la defensa dels interessos dels treballadors catalans. SI es lleva la careta amb aquesta clara mostra de anti-catalanitat.

Ens podem imaginar la "solidaritat" i la "independència" que propugnen.

LA CATALUNYA MUSULMANA. EL CAS DE CA N'ANGLADA

Interessantissim i demoledor article publicat pel digital e-noticies, un documentadíssim article d'investigació sobre la preocupant realitat que viu l'autòcton català al barri de Ca N'Anglada a Terrassa amb testimonis de primera mà dels veíns del barri. Una situació similar a la de altres ghettos ocupats per l'immigració extraeuropea en terres catalanes i que de no revertir als propers anys comprometeràn inevitablement el futur i el paissatge de la nostra terra. Coincidim plenament amb els plantejaments exposats al texte en el que es denuncia a la casta política que ha fomentat i permet aquesta situació i als mitjans de comunicació controlats per la oligarquia mundialista catalana, uns representants que viuen en llocs ben diferents dels barris com Ca N'Anglada i als que les interessen ben poc els problemes dels treballadors catalans que no tenen més remei que viure en aquests autèntics polvorins.

Aqui tenim el resultat de les politiques de CIU, PP, PSC, ICV i ERC a la nostra terra. Tal com diu un dels veíns entrevistats, "gossos amb els mateix collars", "si estiguera aqui el de Vic un altre gall ens cantaria"

Per a llegir l'article:

http://societat.e-noticies.cat/la-catalunya-musulmana-64531.html

AUGMENTEN ELS AUTÒNOMS EXTRANGERS A CASA NOSTRA

"El nombre de xinesos autònoms a Catalunya s'ha gairebé duplicat des dels primers mesos de la crisi econòmica, ara fa quatre anys. Segons la Federació d'Associacions de Treballadors Autònoms (ATA), el març de 2008 eren 4.533 a Catalunya, una xifra que s'ha elevat fins als 8.905 aquest any, un increment del 96,4%. " segons informa Nació Digital.

El del xinesos és l'unic colectiu que ha creixcut als darrers anys només seguit dels pakistanesos que han passat de 1391 a 2303.

Aquestes xifres contrasten amb les dels comerços autòctons, un sector que va a la baixa tal com podem veure als nostres barris, pobles i ciutats on cada vegada hi han més tancaments dels comerços catalans de tota la vida. No només bassars com els que han arroïnat el nostre textil, plàstic, juguet, pell o moble, ara també botigues d'alimentació i bars.

La responsabilitat una vegada més és de les autoritats polítiques que s'empenyen en no prendre mesures de protecció del petit comerç autònom, protecció dels nostres productes o reindustrialització, agravat pels alarmants quotes d'inseguretat, una terrible llibertat d'horaris, manca de mesures en la restricció de la concesió de licències, i baixada del nivell adquisitiu dels treballadors autòctons que terminen comprant en comerços extrangers per ser molt més barats degut a les vergonyoses condicions de semiesclavitut dels treballadors asiàtics, la mala qulaitat dels materials, la manca de mesures de control i les afavorides condicions d'entrada dels mateixos en el nostre territori.

Amb les politiques actuals mai sortirem  de la crisi i el nostre comerç desapreixerà.