diumenge, 29 d’abril del 2012

LA VERITAT DE LES AUTOPISTES DE CIU



1.- Les autopistes no les va posar Espanya, sinó Jordi Pujol i son de titularitat autonòmica, no estatal.
El peatges de Catalunya són creació i titularitat autonòmica, no pas estatal: és la Generalitat qui les crea, n’és titular, i determina el preu del peatge. Excepte els de les AP7 y AP2, que es van construir a començaments dels anys 70, per la qual cosa són de titularitat estatal, la resta de peatges es van fer exclusivament per odre de Jordi Pujol, president de la Generalitat per CIU.
Pujol podria haver decidit construir autovies, com van fer totes les altres autonomies qua no van tenir la calamitosa desgràcia d’estar governades per una màfia trabucaire, i finançar-les amb deute públic; o bé fent que els peatges anessin a parar a la generalitat i no a una empresa privada. Però no, Pujol va voler que els catalans paguéssim peatges.
2.- Els peatges de les autopistes no van a Espanya, sinó a la butxaca de ABERTIS, una empresa propietat de La Caixa, i liderada per Salvador Alemany, assessor d’Artur Mas i  principal publicitari del diari AVUI-EL PUNT
Els peatges catalans estan en mans de l’empresa Abertis; i a la resta d’Espanya també. Aquesta multinacional gestiona directament més de 1.500 quilòmetres d’autopistes estatals, cobrint el 59% del total de vies de peatge.  Abertis també participa de forma no majoritària en una sèrie de concessions amb un total de 200 quilòmetres: Autema i Ciralsa (Circumval·lació d’Alacant). També manté un paper actiu en Trados 45 (M-45 Tram II), Accesos de Madrid i Henarsa, concessionàries que gestionen diverses vies d’accés a la ciutat de Madrid.
Abertis és un suport fonamental publicitari de l’AVUI-EL PUNT , diari ultranconvergent i fervorosament folklòric, caspós i barretinaire que, paradoxalment, ha enarborat la bandera en contra dels peatges, en un repugnant acte més de summa hipocresia.
La Caixa, és l’accionista majoritària d’ABERTIS amb una propietat del 31% de les seves accions. Curiosament CIU té un deute amb La Caixa d’un crèdit de 21 milions d’euros (xifra de l’any 2010)
Artur Mas va proposar a Salvador Alemany,  President d’Abertis , ser Conseller d’Economia i actualment presideix el “Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica de Catalunya (CAREC)”, organisme escollit per CIU per tal d’assesorar al Govern en retallades neoliberals. Salvador Alemany, segons ha declarat recentment, se sent molt preocupat per la campanya de “No vull pagar”. No m’estranya! S’embutxaca milers de milions a l’any robant a ciutadans, per tal de finançar a un partit polític!
3.- CIU va votar a favor de rescatar els peatges de Madrid amb diners públics.
CiU va proposar i va votar a favor de rescatar i compensar econòmicament a les companyies concessionàries de les autopistes de de Madrid, que són completament deficitàries, proposant que les concessionàries ingressin la diferència entre la facturació real i el 80% de la prevista quan es va adjudicar la via. Cada cinc anys, l’Estat els paga de la nostre butxaca la compensació, amb interessos. Un acord econòmic que beneficia clarament a Abertis.
4.- Els peatges estan amortitzats de sobres i es mantenen tan sols perqué beneficien a CIU-ABERTIS-LA CAIXA
Segons l’anuari dels silencis mediàtics de l’any 2010, les recaptacions de les concessionàries per peatges multipliquen en alguns casos per 100 el cost de l’obra. Alguns exemples a continuació:
TRAM COST CONSTRUCCIÓ INGRESSOS ESTIMATS
Montgat-Mataró 21 682,2
Mataró-Palafolls 285,5 363,3
Barcelona-Montmeló 19,9 535,4
Granollers-La Jonquera 68,5 3.033,7
Molins de Rei-Martorell 14,6 1.168,7
Martorell-Tarragona 42,2 2.170,3
Així doncs queda clar que les autopistes de peatge son un invent de CIU per tal de beneficiar a empreses amigues que, al mateix temps financen al seu partit amb crèdits milionaris! Clar que, si voleu, podeu seguir pensant que tot és una conspiració de Madrid en contra de la nació catalana…
Jo #novullpagar la corrució de CIU-ABERTIS!

Font: Gamboy69.wordpress.com

dissabte, 28 d’abril del 2012

INTERVENCIÓ DELS IDENTITARIS DE CATALUNYA NORD A LA DIADA DE SANT JORDI




Ara és hora per nosaltres també d’alçar l’espasa de la reconquesta i cridar de nou el que som!
Som catalans i europeus! Aquest poble català, treballadors, autèntic i fidel a les llargues tradicions. Som els fills de Guifré el Pilós, unificador dels contats catalans en el moment de la reconquesta, mort davant Barcelona per assegurar la seva llibertat.
Som els fills del gran Rei Jaume Primer el conqueridor, el més gran dels nostres reis, que amb el poble, i per la punta de la seva espasa ha escrit una de les pàgines la més gloriosa de la reconquesta catalana.
Ara és hora per nosaltres també, catalans del Nord de llançar-nos en l’aventura política. És per això que estem present a Vic per associar-nos amb la Plataforma per Catalunya, i crearen primer lloc una delegació i llavors una federació nord catalana de la PxC, amb punts particulars en relació amb l’especificitat nord catalana, però junts sobre l’essencial.
Tenim una gran responsabilitat davant de la història, i per assumir aquesta responsabilitat hi ha que una única paraula: la lluita! La lluita fins a la victòria. La lluita contra les inseguretats que emmetzina la nostra vida. Perquè refusem la uniformització mundialiste, que sigui capitalista o marxista.
Refusem la invasió perquè:
- La nostra terra cau en la inseguretat.
- Destrueix el nostre sistema social i trastorna la nostra economia.
- Amenaça la nostra Identitat sota totes les seves formes.
En tenim prou de ser tractats en estranger sobre la nostra terra i que volem afirmar la nostra identitat tan física que cultural.
- Demanem el reconeixement en temps que poble i la creació d’una regió autònoma Nord Catalana que va estrènyer íntimament vinculada als altre regions del conjunt etnocultural que són les terres de llengua catalana.
- Exigim que sigui establert una forta promoció de la nostra cultura. Un home arrelat és un home que continua sent Fidel al seu poble.
- Demanem igualment que sigui establert un proteccionisme adaptat per tal de promoure i llançar la nostra economia regional. Perquè produir i consumir local és entrar en la tríptic Solidaritat-Feina-Ecologia.
- La lluita social. La lluita del país real que sofreix cada dia més a causa de la crisi econòmica orquestrada per una colla de paràsit polític que són a l’únic servei de la classe mundialocapitalise.
Reivindiquem una nova Europa, l’Europa real, confederal, tenint com a base els pobles de soca europees. Lliures de viure segons la seva identitat i no aixafats per l’estatisme jacobí intrínsecament universalista, primera porta oberta cap al mundialisme, lliures però vinculats als altres pobles per un mateix destí de civilització. La nostra Europa és l’Europa de les identitats i dels pobles arrelats solidaris. Única fórmula que ens propulsarà cap a l’Europa de la potència.

El que combat pot perdre, però el que no combat ja ha perdut!

Som identitaris. No ens reconeixem en el joc polític caduc. Les nostres fórmules són novadores i responen perfectament als desafiaments que ens esperen, ja que les nostres preocupacions són orientades cap a la construcció d’una àrea nova, però el nostre esperit resta fidel a la nostra identitat, als nostres valors de civilització i carnals, punts d’indicació essencial, com un far en la nit negra que travessem. És perquè som identitaris que el futur és nostre.
Perpinyà el 23.04.2012
Llorenç Perrié Albanell

divendres, 27 d’abril del 2012

FORA PEATGES DE LA NOSTRA TERRA!



 Per un Poble lliure d'aprofitats, usurers, lladres i politics venuts.

Rebel.lió Catalana contra les imposicions de la finança i dels bancs i contra la submisió dels politics de la casta.

La Plataforma Prou Peatges posa en marxa el primer #novullpagar popular per acabar amb els peatges a Catalunya. L’acció tindrà lloc a les dotze del migdia de manera simultània a diversos peatges del Principat de Catalunya i del País Valencià.

Acabem amb els peatges!

Fora de la nostra terra!

dimecres, 25 d’abril del 2012

25 D'ABRIL: QUAN EL MAL VÉ D'ALMANSA



El 25 d'abril de 1707 es van enfrontar amb les armes a Almansa els partidaris de dues concepcions politiques diferents. D'una banda els maulets, que recolzaven en el conflicte successori de la corona espanyola al pretendent Carlos d'Àustria, partidaris d'una concepció imperial, federal, tradicional i popular, defensors de les tradicions forals i de la igualtat de pes dels antics regnes en el destí marcat per la Corona hispànica. Enfront d'ells els anomenats botiflers seguidors del pretendent francès Felip de Borbó, partidari de la uniformització i centralització dels territoris de la Corona i de les noves idees arribades de França. La victòria es va saldar a favor dels borbònics encara que la resistència dels austracistes va continuar durant algun temps resistint algunes localitats importants com Xàtiva, Denia, Alcoi o Alacant. Molt important va ser la resistència dels habitants de Xativa que després de la seua derrota van veure com els borbonics cremaven la seua ciutat, el nom de Xativa passava a ser San Felipe i els va ser imposada una repoblació d'elements borbònics d'extracció castellana. Des de llavors, el quadre de Felipe V apareix a l'inrevés a l'ajuntament d'aquesta ciutat. No va ser l'única conseqüència, la més important va ser l'abolició dels tradicionals furs valencians en virtut al Decret de Nova Planta, la pèrdua de llibertats nacionals i la imposició de la llengua castellana en l'escriptura oficial, un preludi al procés de despersonalització i pèrdua d'identitat en terres valencianes. Des de llavors existeix una dita valenciana que diu: Quan el mal ve d'Almansa a tots alcança.
Després de la derrota d'Almansa i la penetració de les tropes borbòniques en el Regne de València la guerra de Successió va continuar durant algun temps, amb l'única resistència del principat de Catalunya i les illes Balears.
La derrota d'Almansa va suposar un pas important en la pèrdua d'identitat del regne valencià i de les terres de llengua catalana, agreujat gradualment amb els esdeveniments històrics posteriors. Una identitat que avui els descendents d'aquells que van lluitar per la nostra terra, llengua i costums hem de tornar a recuperar. 

Font: Va de Bo    

EL PREU DE SER CATALÀ I DISSIDENT



Immigrants perseguint catalans. Centenars d'immigrants magrebins encoratjats per agitadors estalinistes es van concentrar ahir a casa de Josep Anglada, regidor a Vic i president del partit identitari català Plataforma per Catalunya. El motiu, protestar per la presència i existència d'aquest partit que pel que sembla els molesta. No és la primera vegada que Josep Anglada i altres membres del seu partit reben amenaces o intents d'agressió per part d'immigrants o de grups d'extrema esquerra, de fet solen actuar de forma il·legal i impune en tots els actes públics de la formació identitària intentant provocar altercats per a després sol·licitar mitjançant els partits de l'esquerra parlamentària la il·legalització d'un partit que creix dia a dia entre els treballadors catalans en perjudici dels partits d'esquerra més centrats en la defensa de la immigració. Diumenge passat, també a Vic, un reduit grup d'alborotadors va fer acte de presència per protestar per la trobada familiar amb el qual el partit celebrava la seva diada nacional. Les seves consignes eren clarament explicites: "Contra el feixisme, acció directa". Enfront d'aquests antifeixistes professionals barrejats amb immigrants i retinguts pels Mossos d'Esquadra, diversos centenars de catalans, homes, dones i nens, celebraven Sant Jordi en un ambient alegre, festiu i pacific. No obstant això, a la tarda, els Mossos no van poder evitar l'inevitable, un intent de agresió per part d'un grup d'immigrants en plana plaça major de Vic. Tampoc han pogut evitar que ahir centenars d'immigrants bloquegessin el domicili d'Anglada, insultessin a la seva dona, perseguissin al politic vigatà destruint les llunes del seu cotxe o intentessin agredir a la regidora del mateix partit a Vic Marta Riera.
La veritat és que periodics com La Vanguardia falsejaven la notícia del diumenge pretenent posar a Anglada com a agressor i no com agredit. La veritat és que els partits politics parlamentaris amb els seus cordons sanitaris i la seva falta de solidaritat amb els afectats per aquests fets, d'alguna manera són complices d'aquests successos. El regidor de seguretat de CIU Joan Ballana diu que "no cal donar-li més importància de la qual té", i un representant d'ICV-EUiA diu en la seva twitter que el que li ha passat a Anglada és "el preu de ser feixista" i que "àdhuc li ha sortit barat". Ja se sap que per a aquesta gent els que pensen diferent i no es dobleguen al sistema establert són feixistes.
No obstant això l'ocorregut a Vic és gravíssim. Centenars d'immigrants-no sabem si legals o il·legals-al costat d'agitadors d'extrema esquerra han perseguit pels carrers a un representant legitim d'un partit legal que és el segon més votat en aquesta població. Anteriorment un immigrant magrebí va amenaçar a Anglada amb arrencar-li el cap en el centre de Vic a plena llum del dia. Després va ser la regidora Menchu Martí, després li va tocar el torn a una altra regidora, aquesta vegada per Mataró, Mónica Lora. Fa poc han aparegut pintades intimidatories en les proximitats del domicili del secretari general del partit. I ningú fa gens per evitar aquest tipus de concentracions il·legals intimidatories i violentes. Mentre la guerrilla urbana anticatalana s'organitza...
El dia en el qual els catalans hàgim de lamentar una agressió greu potser amb resultats terribles quedaran molts complices indirectes d'aquesta situació. Immigrants i ultraesquerrans perseguint a catalans pels carrers de les nostres terres.Segons Gerardo Domínguez, conseller de ICV-EUiA és el preu de ser feixista. El preu de ser català i dissident diguem nosaltres. Fins a quan?

dilluns, 23 d’abril del 2012

RESULTATS ELECCIONS PRESIDENCIALS FRANCESES A LA CATALUNYA NORD



El candidat socialista a la presidència francesa, François Hollande, ha estat el més votat a la Catalunya del Nord, però amb molt poca distància respecte de l’actual president, Nicolas Sarkozy, i la candidata del Front Nacional, Marien Le Pen. Hollande ha obtingut el 25,96% dels vots. L’han seguit Sarkozy amb el 25,31%, i molt a prop, també, Le Pen, amb el 24,23%. Més lluny ha quedat el candidat del la coalició d’esquerres Jean-Luc Mélenchon, amb el 12,77% dels vots. François Bayrou, ha obtingut un pobre 6,29%. 

Font: Som Noticia