Catalunya és al capdavant d’Europa quant a població immigrant.
Al nostre país-segons les xifres oficials- al voltant d’un 18% ( 16% al País Valencià, 15% a les Illes) de la població és immigrant legal, un percentatge que arriba al 50% en algunes poblacions de Lleida i Girona, i al 45% en la població reclusa de les presons catalanes. En aquest percentatge no s’inclouen els contingents de persones arribades sense passar cap tipus de control, però en qualsevol cas, se sospita que més d’un 30% dels mateixos resideixen a les nostres terres de forma il·legal, mentre que més d’un 20% es dediquen a l’economia submergida. Es detecta que al voltant del 50% dels mateixos són d’origen africà, seguits d’un 25% de sudamericans i en la resta predominen els asiàtics. I el pitjor, el creixement dels mateixos ha estat rapidísim, tenint en compte que l’any 2002 hi havien censats unicamente 181.590 immigrants a Catalunya, és a dir, un 2,9%.
Aquest fet s’accentua si ens referim a persones joves o en edat infantil: fins 14 ciutats catalanes superen el 25% d’alumnes immigrants, destacant censos com el de SALT, Cadaqués o Castelló d’Ampuries on es dispara fins a més del 40%. A la ciutat de Barcelona són ja 31 les escoles que superen el 50% d’alumnes immigrants, alarmant-nos el cas de l’institut "Joan Coromines" del barri de Sants on s’arriba, per exemple, al 90%!.
Per la seva part, entre els anys 2000 i 2008 els naixements de fills de famílies estrangeres residents en Catalunya s’han multiplicat per quatre, és a dir, han augmentat en un 340%... contrasta aquesta xifra amb l’11% d’augment en les famílies autòctones catalanes en els últims anys, una ridícula recuperació demogràfica que per cert ha parat en els dos últims anys. El resultat és aquest: A casa nostra neixen més Mohammeds que Jordis.
Aquestes dades expliquen el perquè del decreixement del nombre de parlants en català, l’augment de la conflictivitat social als carrers de moltes localitats catalanes, una despesa social inadmissible en un moment en el que el 22% dels catalans es troben a l’atur forçós
Sens dubte, aquesta situació és el resultat d’un decenni de polítiques anticatalanes per part dels quatre partits polítics que durant aquest temps han tingut alguna parcel·la de poder en les institucions catalanes.Una immigració sense control ni mesura de les seves consequències que van primar els polítics de CIU primer-similar a les politiques del PP a la resta d'Espanya- i posteriorment els del tripartit (ICV-PSC-ERC). No cal més que recordar les profetiques paraules del dirigent d'Esquerra Carod Rovira: « Els inmigrants d’avui seràn els catalans del endemà » o les més recents del director de immigració, Bosch (CIU) de que "Catalunya ha sobreviscut gracies als seus immigrants".
Al nostre país-segons les xifres oficials- al voltant d’un 18% ( 16% al País Valencià, 15% a les Illes) de la població és immigrant legal, un percentatge que arriba al 50% en algunes poblacions de Lleida i Girona, i al 45% en la població reclusa de les presons catalanes. En aquest percentatge no s’inclouen els contingents de persones arribades sense passar cap tipus de control, però en qualsevol cas, se sospita que més d’un 30% dels mateixos resideixen a les nostres terres de forma il·legal, mentre que més d’un 20% es dediquen a l’economia submergida. Es detecta que al voltant del 50% dels mateixos són d’origen africà, seguits d’un 25% de sudamericans i en la resta predominen els asiàtics. I el pitjor, el creixement dels mateixos ha estat rapidísim, tenint en compte que l’any 2002 hi havien censats unicamente 181.590 immigrants a Catalunya, és a dir, un 2,9%.
Aquest fet s’accentua si ens referim a persones joves o en edat infantil: fins 14 ciutats catalanes superen el 25% d’alumnes immigrants, destacant censos com el de SALT, Cadaqués o Castelló d’Ampuries on es dispara fins a més del 40%. A la ciutat de Barcelona són ja 31 les escoles que superen el 50% d’alumnes immigrants, alarmant-nos el cas de l’institut "Joan Coromines" del barri de Sants on s’arriba, per exemple, al 90%!.
Per la seva part, entre els anys 2000 i 2008 els naixements de fills de famílies estrangeres residents en Catalunya s’han multiplicat per quatre, és a dir, han augmentat en un 340%... contrasta aquesta xifra amb l’11% d’augment en les famílies autòctones catalanes en els últims anys, una ridícula recuperació demogràfica que per cert ha parat en els dos últims anys. El resultat és aquest: A casa nostra neixen més Mohammeds que Jordis.
Aquestes dades expliquen el perquè del decreixement del nombre de parlants en català, l’augment de la conflictivitat social als carrers de moltes localitats catalanes, una despesa social inadmissible en un moment en el que el 22% dels catalans es troben a l’atur forçós
Sens dubte, aquesta situació és el resultat d’un decenni de polítiques anticatalanes per part dels quatre partits polítics que durant aquest temps han tingut alguna parcel·la de poder en les institucions catalanes.Una immigració sense control ni mesura de les seves consequències que van primar els polítics de CIU primer-similar a les politiques del PP a la resta d'Espanya- i posteriorment els del tripartit (ICV-PSC-ERC). No cal més que recordar les profetiques paraules del dirigent d'Esquerra Carod Rovira: « Els inmigrants d’avui seràn els catalans del endemà » o les més recents del director de immigració, Bosch (CIU) de que "Catalunya ha sobreviscut gracies als seus immigrants".
Una situació que a més de provocar una enorme despesa social , frequents casos de violència de genere i de inseguritat als nostres carrers, afecta gravement als catalans autóctons en quant a les politiques laborals i l'atur. Pero potser lo més preocupant siga pensar que, segons les dades de comportament de natalitat de catalans i immigrants, en dos o tres generacions els catalans serem minoria a casa nostra i la nostra identitat, llengua i manera de ser estaràn en perill de desaparició.
Conclusió: Cal des d’ara i de forma urgent iniciar politiques radicals del control de la inmigració i en favor de la natalitat autóctona. Els partits del parlament o son incapaços d'afrontar el problema o són partidaris de continuar amb politiques que primen la immigració per sobre els interesos dels autòctons catalans. A Catalunya les politiques identitaries i socials de preferència nacional són urgents i de inmediat compliment
La nostra identitat el demana urgentment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada