NO VOLEM POLÍTICS TRANSGÈNICS

El Principat de Catalunya compta amb més del 40% dels camps experimentals d'OGM (organismes geneticament modificats) que encara no han estat autoritzats. Som el segón territori amb més cultius transgènics d'Europa. Una potencial amenaça per al medi ambient, per a les abelles, possiblement per a la nostra salut i per a l'economia del país.A Catalunya hi ha més de 26.000 hectàrees plantades de blat de moro de diferents cases comercials com Syngenta, Monsanto, Pioneer, etc., nombrosos camps experimentals amb infinitat d’irregularitats i il•legalitats en el desenvolupament dels conreus OGM (el cas del camp de demostració de la Pioneer a Algerri, ja denunciat al 2003 i 2004).Tampoc no s'estàn donant a coneixer els efectes nocius  dels cultius transgènics encara que enguany s'ha establert la prohibició per part de l'Unió Europea de exportació de mels de l'Estat Espanyol ja que aquesta mel conté traces d'organismes geneticament modificats.Des de que els investigadors europeus van descobrir indicis preocupants en els aliments i cultius trangènics que podien prejudicar a la població i al camp, Europa ha estat territori vedat per a les multinacionals americanes com la polèmica Monsanto que després de actuar en Sudamérica volien extendre-la a Europa. Sols l'Estat Espanyol, i en concret Catalunya, van ecceptar que la nostra terra i el nostre poble fora un camp d'experimentació. CiU, PSC i PPC han contribuit decisivament a que avui tingam aquesta situació d'amenaça ecològica amb descnegudes consequències per al nostre medi natural i la nostra salut a casa nostra, una situació que a més a més perjudica greument a l'agricultura tradicional catalana i a la imagen de la nostra terra en benefici només de algunes multinacionals. Si el cultiu de transgènics dona treball-mal pagat i en condicions dolentes per als treballadors, al mateix temps destrueix economies locals i el treball agricola tradicional i propi del que viuen molts catalans a les zones rurals, una situació pareguda com la que ens pretenien imposar amb Eurovegas, un negoci mafiós condicionat per un magnat americà al que va donar suport Laporta. Tanmateix convé recordar que va ser precisament durant el govern del Tripartit (PSC, ERC,ICV) quan aquesta situació es va intensificar fins a arrivar a les 26.00 hectarees transgèniques que avui tenim. Va ser aquest govern juntament al suport del PPC els que van vetar qualsevol debat, investigació o informació sobre els transgènics reclamades per diferents plataformes ciutadanes o ecologistes, ignorant qualsevol estudi que recomanara la prohibició dels transgènics. Una situació que continua amb el govern de CiU.

Els tres partits, que van formar el govern del nefast Tripartit, tingueren més interés en defensar els seus espais de govern (fruit del repartiment del poder acordat en els pactes post-electorals), que no pas en frenar com els altres països europeus l'avançada transgènica a casa nostra o en desenvolupar polítiques ecològiques en benefici dels sistemes naturals que conformen el nostre país i de la societat humana que hi viu. Tot i que en el govern tripartit hi ha hagut una formació política que l’any 1999 va pintar-se de ‘verd’ (afegint el mot ‘verds’ al seu nom original) en constatar el bon resultat assolit per la coalició electoral formada amb Els Verds - Confedereció Ecologista de Catalunya (entre 1995 i 1999), els fets han demostrat abastament la seva incapacitat per dur a terme polítiques ecològiques (i energètiques) com les que es podrien esperar d’una formació política verda. El tripatit va dur a terme polítiques continuistes amb les dels governs de CiU d’ampliació del nombre d’espais naturals protegits, sense desenvolupar polítiques d’ecologització dels espais no protegits (ni de regeneració ecològica dels espais degradats), amb la qual cosa els espais protegits s’han convertit, de fet, en una mena de tapadora política per continuar degradant ecològicament la resta del país.Per la seva banda ERC que s'oposava clarament en contra dels transgènics al nostre país tampoc no va fer res durant el seu mandat, actuant juntament amb ICV-EUiA com a meres comparses del PSC, partit que com CIU han estat valedors d'aquest tipus de politiques nocives per al nostre camp, el nostre medi ambient i la nostra economia tradicional.

De moment ja no podem exportar mel. Els nostres cultius tradicionals, els nostres boscos, la nostra fauna i moltes persones estàn en risc de contaminació i no es coneixen quines altres negatives consequències podrem veure en un futur. 

Això demostra una vegada més els interesos que mouen als nostres politics, uns interesos que mai no són els del poble al que suposadament representa. Els mateixos que volien implantar Eurovegas al nostre país acavant amb el patriomni natural del Baix Llobregat i amb la economia local i tradicional de moltes families catalanes, els mateixos qe avui volen imposar el Barcelona World al Camp de Tarragona, una empresa que amb Iñaki Urdangarín ja va intentar requalificar el Parc natural de El Saler al país valencià. 

CiU, PPC, PSC, ERC i ICV han demostrat amb els seus fets i les seus polítiques la Catalunya que volen, una Catalunya sequestrada, utilitzada, sense sobirania, identitat, patrimoni  ni arrels. Una Catalunya robada al poble català.

Català, recorda'l i no et deixes enganyar.