LA SEGONA CARLINADA: SOCIALISME IDENTITARI AL SEGLE XIX

"Descontentament social, mesures polítiques i econòmiques que afavoreixen els poderosos, dos anys de sequera pertinaç que castiga una pagesia catalana ja sollevada per la protoindustrialització i una crisi econòmica ferotge. Aquest era l’ambient que es vivia als voltants de 1846. A més aquells temps, "l'Espanya autèntica" encetava un procés d’assimilació, una mena d'ocupació creant províncies i de diputacions que implicaven el control militar del territori." .

 Una important crisi econòmica, una pagesia castigada amb la imposició de normes injustes, la destrucció dels gremis i les mesures de llibertat comercial, mesures imposades per un Estat centralitzador que modificant el sentit de l'Espanya tradicional i federal encetava un procés d'assimilació i ocupació militar i politica a les terres catalanes creant provincies i diputacions per a un millor control militar, politic i econòmic d'un territori sotmés. Aquest era l'ambient que es vivia als voltants de 1846.

Aquest any milers de catalans indignats amb les politiques liberals es van alçar contra la crisi econòmica i les mesures aplicades per la nova oligarquia capitalista que mirava les identitats del territori del Estat com un fré al seu procés de imposició del liberalisme apàtrida. Degut a això  va esclatar la anomenada Guerra del Matiners, considerada com segona guerra carlista, un esclat que en el seus inicis va tindre lloc a tot l'Estat però que només va desembocar com conflicte armat a terres del Principat també amb suport del general Cabrera i de milers de camperols al País Valencià. Un episodi poc recordat de la nostra història que va tindre lloc entre 1846 i 1849. En el context d'aquest enfrontament entre les forces militars centralitzadores i les milicies de pagesos i camperols que lluitaven per la la forma de vida tradicional catalana i les antiges lleis forals es recorda especialment el poc conegut episodi del Combat d'Avinyó que ganaren els carlins catalans a les ordres del general carlí Rafel Tristany.

Avui, diumenge 13 de maig el poble d'Avinyó celebra eixa data convertint el poble bagenc en el escenari de recreació de la batalla movilitzant a un centenar de voluntaris que intentaràn convertir Avinyó en el poble del segle XIX tal com va viure els sucessos de la segona guerra carlina.

Recordem llavors als nostres compatriotes que fa més d'un segle van lluitar per la nostra identitat i el nostre poble front al centralisme borbònic, la destrucció de la nostra identitat i el liberalisme capitalista.

CONTRA EL SEPARATISME CENTRALISTA LES NOSTRES BANDERES

Diferents grups de la dreta centralista s'han unit per convocar a Madrid una manifestació anti-identitaria coincidint amb la trobada futbolística final de la Copa del Rei que enfronta al Barça i a l'Athletic de Bilbao-un equip per cert i a diferència del Madrid, format per europeus autóctons-. La manifestació sota el lema "Contra el separatismo una bandera" (fent referència a la bandera estatal com a única bandera representativa dels pobles que integren l'Estat) té com a objectiu la denúncia de les autonomies i de les suposades "provocacions" de bascos i catalans.
Aquest tipus de manifestacions prepotents i intolerants contra les diverses realitats històriques, ètniques i culturals que integren l'actual Estat espanyol suposen una ofensa per a catalans, bascos, galllecs i fins i tot castellans o asturians que tenen, i gaudeixen del dret de tenir, les seves pròpies banderes i les seves propies particularitats, particularitats que formen part de identitats mil.lenaries. 

Aquests tipus de manifestacions fan el joc als politics del sistema controlats per la finança internacional que pretenen  la destrucció de les identitas europees i de la metaixa idea d'Europa en benefici d'Estats corruptes unificats i separatistes que funcionen com eslabons del mundialisme financer per un major control politic i econòmic des de les revolucions liberals i capitalistes del segle XIX.

Des de Ganguil entenem que a banda d'això,  en menysprear a la resta de banderes que conformen l'Estat, són aquest tipus d'actituts i pensaments els que provoquen i fomenten el separatisme, un separatisme centralista, anti català i antivasco, i per tant antiespanyol i antieuropeu que oblida que la unitat dels europeus autòctons passa ineludiblement pel respecte i reconeiximent de totes les realitats ètniques europees.
Contra aquest separatisme centralista ofensiu i provocador nosaltres oposem amb orgull la nostra catalanitat i el dret de totes les identitats exhibint les nostres banderes com a mostra d'afirmació i rebuig.

CIU FACILITARÀ LA CONCESIÓ DE LICÈNCIA PER A EDIFICAR A BARCELONA UNA GRAN MESQUITA

La Unió de Centres Culturals Islàmics de Catalunya (UCCIC) -coordina actualment unes 70 mesquites i oratoris de Catalunya- i la Fundació NousCatalans de CDC han acordat "facilitar la concessió de llicències per edificar una gran mesquita a Barcelona per lluitar i aïllar els moviments fonamentalistes que es propaguen en els petits oratoris". Entre els acords, també es preveu "millorar la situació actual d'alguns oratoris per evitar situacions de conflicte".

En la trobada entre el president de la UCCIC, Noureddine Ziani, amb el secretari general de la fundació de CDC, Àngel Colom, -amb la presència d'uns 40 imams i líders dels musulmans d'arreu de Catalunya- s'han posat sobre la taula "temes d'actualitat que afecten la situació dels musulmans a Catalunya i intenta buscar solucions per resoldre contextos de conflicte".

Les dues entitats han acordat "l'organització i representativitat dels musulmans a Catalunya a través eleccions democràtiques que permetin a la comunitat musulmana comptar amb interlocutors vàlids i representatius; impulsar la formació d'imams a Catalunya, una formació que respon als valors de Catalunya; fomentar el diàleg i convivència com a eines per a la participació en la societat catalana i la construcció d'un futur comú a Catalunya i habilitar espais d'enterrament segons el ritual musulmà".

També han acordat "impulsar diàleg, visites i trobades amb institucions catalanes; el procediment de Certificació Halal, el procés de garantia de qualitat aplicat a aliments, productes i serveis segons la Normativa Halal i altres documents preestablerts i obrar per a la Creació en un futur pròxim del Consell Catalá de Culte Musulmà agrupat per una junta electa i votada democràticament i representativa del conjunt dels musulmans a Catalunya".

La reunió s'ha realitzat a la seu de la Fundació Nous Catalans a Santa Coloma de Gramenet -inaugurada per Artur Mas i Oriol Pujol dilluns passat- on s'ha instal·lat la UCCIC després de signar un conveni amb la fundació de CDC. Abans de l'inici de la reunió, els imams van rebre la visita del diputat Josep Rull, candidat a secretari d'organització de CDC, per saludar-los i donar-los la benvinguda a la fundació.

El president de la sectorial d'immigració de CDC, Àngel Colom, ha afirmat al twitter que "de la notícia, en destaco un Curs de formació per a imams (català, país, islam modern) a partir d'octubre".

Font: e-noticies

ELS IMMIGRANTS NO S'INTEGREN

L’estudi El català al 2011: capacitat d’atracció i llengua de consum als media que ha elaborat la Xarxa Cruscat de l’IEC amb dades del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura 2011, que s’ha presentat avui, demostra que els immigrants, molt majoritàriament, no s’integren a Catalunya. Segons confirma aquest informe, només el 9,9% dels immigrants que tenen el castellà com a llengua inicial, vinguin d’altres parts de l’Estat o d’altres estats, han pres el català com a llengua d’identificació, mentre que el 90% continua identificant-se amb la llengua castellana. Pel que fa als immigrants que tenen un llengua inicial diferent a la castellana, només el 6% adopten el català com a llengua d’identificació, mentre que el 19,8% s’identifiquen amb el castellà i el 74,3% amb la seva llengua inicial.

Així doncs, aquestes dades avalen les veus que alerten que el fenomen massiu de la immigració està matant la llengua catalana, mentre que desmenteixen altres veus, com per exemple la sectorial d’Immigració de l’Assemblea Nacional Catalana, que recentment va afirmar que els immigrants estaven adoptant massivament el català com la seva llengua.

Cal tenir en compte també que aquest informe té com a àmbit d’estudi la CAC, i no altres territoris on la situació és pitjor, com el País Valencià o la Catalunya del Nord.

Font: Som Noticia

CIU DONA LA BENVINGUDA ALS "NOUS CATALANS"

 Mas ha animat els nous catalans a incorporar-se al projecte català “perquè val la pena, ja que no hi ha gaires països que tinguin un projecte tan engrescador, malgrat les dificultats que ens ofeguen”.

 Sense comentaris...

ENLLOC DE IMPULSAR LA CULTURA CATALANA, L'AJUNTAMENT DE BARCELONA IMPULSA EL MULTICULTURALISME

L'Ajuntament de Barcelona ha impulsat el rodatge d'una sèrie de televisió per Internet que té "com a principal objectiu reflectir l'entusiasme i la complicitat d'un grup de joves procedents de diferents cultures".

Kdm;), amb el suport del districte de Sant Andreu, del Comissionat d'Immigració i l'Espai Jove Garcilaso, té com actors 70 adolescents d'entre 14 i 18 anys.

La sèrie "explica les aventures i relacions d’un grup de joves emprenedors que, amb il·lusió, engeguen el seu propi canal de televisió per Internet. Hi produeixen programes de notícies, debats, música o entreteniment que s’ajusten als seus interessos i inquietuds reals i a la seva pròpia visió del món i del futur", segons ha indicat el consistori.

Disposarà de set capítols i el rodatge tindrà lloc a la Fabra i Coats, Fàbriques de Creació, i està previst que s'estreni la propera tardor. Aquesta iniciativa té un precedent en El culebrón del barri, una minisèrie que van realitzar els responsables de l'Espai Jove Garcilaso l'any 2009.

Font: e-noticies

IMMIGRACIÓ I FUTUR DE CATALUNYA

Catalunya és al capdavant d’Europa quant a població immigrant.
Al nostre país-segons les xifres oficials- al voltant d’un 18% ( 16% al País Valencià, 15% a les Illes) de la població és immigrant legal, un percentatge que arriba al 50% en algunes poblacions de Lleida i Girona, i al 45% en la població reclusa de les presons catalanes. En aquest percentatge no s’inclouen els contingents de persones arribades sense passar cap tipus de control, però en qualsevol cas, se sospita que més d’un 30% dels mateixos resideixen a les nostres terres de forma il·legal, mentre que més d’un 20% es dediquen a l’economia submergida. Es detecta que al voltant del 50% dels mateixos són d’origen africà, seguits d’un 25% de sudamericans i en la resta predominen els asiàtics. I el pitjor, el creixement dels mateixos ha estat rapidísim, tenint en compte que l’any 2002 hi havien censats unicamente 181.590 immigrants a Catalunya, és a dir, un 2,9%.
Aquest fet s’accentua si ens referim a persones joves o en edat infantil: fins 14 ciutats catalanes superen el 25% d’alumnes immigrants, destacant censos com el de SALT, Cadaqués o Castelló d’Ampuries on es dispara fins a més del 40%. A la ciutat de Barcelona són ja 31 les escoles que superen el 50% d’alumnes immigrants, alarmant-nos el cas de l’institut "Joan Coromines" del barri de Sants on s’arriba, per exemple, al 90%!.
Per la seva part, entre els anys 2000 i 2008 els naixements de fills de famílies estrangeres residents en Catalunya s’han multiplicat per quatre, és a dir, han augmentat en un 340%... contrasta aquesta xifra amb l’11% d’augment en les famílies autòctones catalanes en els últims anys, una ridícula recuperació demogràfica que per cert ha parat en els dos últims anys. El resultat és aquest: A casa nostra neixen més Mohammeds que Jordis.
Aquestes dades expliquen el perquè del decreixement del nombre de parlants en català, l’augment de la conflictivitat social als carrers de moltes localitats catalanes, una despesa social inadmissible en un moment en el que el 22% dels catalans es troben a l’atur forçós
Sens dubte, aquesta situació és el resultat d’un decenni de polítiques anticatalanes per part dels quatre partits polítics que durant aquest temps han tingut alguna parcel·la de poder en les institucions catalanes.Una immigració sense control ni mesura de les seves consequències que van primar els polítics de CIU primer-similar a les politiques del PP a la resta d'Espanya- i posteriorment els del tripartit (ICV-PSC-ERC). No cal més que recordar les profetiques paraules del dirigent d'Esquerra Carod Rovira: « Els inmigrants d’avui seràn els catalans del endemà » o les més recents del director de immigració, Bosch (CIU) de que "Catalunya ha sobreviscut gracies als seus immigrants".

Una situació que a més de provocar una enorme despesa social , frequents casos de violència de genere i de inseguritat als nostres carrers, afecta gravement als catalans autóctons en quant a les politiques laborals i l'atur. Pero potser lo més preocupant siga pensar que, segons les dades de comportament de natalitat de catalans i immigrants, en dos o tres generacions els catalans serem minoria a casa nostra i la nostra identitat, llengua i manera de ser estaràn en perill de desaparició. 

Conclusió: Cal des d’ara i de forma urgent iniciar politiques radicals del control de la inmigració i en favor de la natalitat autóctona. Els partits del parlament o son incapaços d'afrontar el problema o són partidaris de continuar amb politiques que primen la immigració per sobre els interesos dels autòctons catalans. A Catalunya les politiques identitaries i socials de preferència nacional són urgents i de inmediat compliment

La nostra identitat el demana urgentment.