LAPORTA DIU SI A EUROVEGAS

Aquesta és la "independència" que vol el corrupte de Laporta, la "dependència" de la mafia americana internacionalista, de la destrucció del nostre patrimoni i de la especulació:

"El president de Democràcia Catalana i diputat al Parlament, Joan Laporta, ha afirmat aquest dilluns que Barcelona encara té possibilitats d'albergar el projecte d'Eurovegas, tot i reconèixer que Madrid està per davant en la cursa per acollir el macrocomplex d'oci i joc. "Si el Govern vol el projecte, encara té possibilitats d'aconseguir-ho", ha explicat aquest dilluns. Laporta ha afegit que el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, i el Govern en general estan fent una bona feina, "preservant els interessos de Catalunya". En la seva etapa com a president del Barça, Laporta es va reunir amb els responsables del projecte, que aleshores volien crear la ciutat del Barça al macrocomplex."

Font: Nació Digital

MOVISTAR NO ATÉN EN CATALÀ

 L'any 2006, recentment arribat al poder el PSOE, Telefonica va dur a terme la deslocalització dels centres d'atenció telefònica de Movistar i telefonia fixa traslladant aquests serveis a diferents països sud-americans i acabant amb milers d'ocupacions principalment a València i Barcelona. Aquesta mesura va suposar per a l'antiga empresa pública nous guanys en contractar en el continent americà a milers de persones amb salaris molt més baixos que els europeus mantenint i fins i tot incrementant les seves tarifes al nostre país, a l'una que va suposar un important minvament en la qualitat del servei a causa del desconeixement dels operadors de països tan llunyans. També va suposar la desaparició de l'atenció en basc, gallec o català , a l desconèixer-se aquestes llengües als països americans.

Casos com les de la lectora que publica l'Avantguarda i del que es fa ressò i-notícies són avui molt freqüents:

"La lectora de La Vanguardia, Gemma Bartolomé, en una carta al diari, lamenta que "és indignant que avui dia i amb l’atur que hi ha a Catalunya, truqui al servei d’atenció al negoci de Movistar i la màquina que respon em diu en castellà que formuli la meva consulta".

"Li contesto que vull ser atesa en català i em contesta: 'He entendido que quiere ser atendida en catalán, ¿es correcto?'. Contesto que sí. Al cap d’una estona sóc atesa en castellà i em torna a formular la pregunta de quina és la meva consulta, i li torno a contestar que vull ser atesa en català", explica.

"Em diu que transfereix la trucada a la persona indicada i aquesta em torna a parlar en castellà. Quan li torno a repetir que he demanat parlar amb un assessor en català no em fa cas i em diu que li faci a ell la consulta. Al cap de dos minuts de discutir que vull que em passi amb el departament de català, transfereix la trucada a un altre ordinador que em dóna les opcions –marcant en el teclat del telèfon– de parlar en anglès, alemany, francès i italià, però el català no hi és", denuncia.

"Com que l’ordinador no em dóna més opcions, he de tallar la comunicació i començar de nou. Em diuen que el servei que demano, Movistar ja no l’ofereix! Resulta que puc rebre la meva factura en català, però no puc ser atesa en el meu idioma", conclou."

e-noticies 

Telefonica no solament no respecta la nostra llengua sinó que destrueix el nostre treball i explota als teleoperadores americans. El treball de casa ha de ser para el de casa. No a la deslocalització empresarial a Europa!

MÉS DE 7000 CATALANS PER LA LLENGUA A PERPINYÀ

La Federació d’Entitats per la Defensa de la Llengua i la Cultura Catalanes ha confirmat que Lipdup per la Llengua celebada ahir al peu del Castellet de Perpinyà ha superat, amb més de set mil persones, el rècord mundial de participants en un esdeveniment d’aquestes característiques, que detenia des del 2010 el Lipdup de Vic. Aquest acte era una de les mobilitzacions que es van fer ahir en favor d’una llei francesa que protegeixi les llengües històriques.

El ’lipdub’ que contava amb el suport de alguns asociacions identitaries como Terra i Poble-Catalunya Nord així com de la Plataforma per Catalunya ha començat a les dues del migdia i s’ha allargat un parell d’hores, durant les quals s’han fet quatre enregistraments en 3D. Els organitzadors han confirmat a l’últim que s’havia superat la xifra de set mil participants, entre els quals hi havia moltes colles de castellers, sardanistes, geganters i de bestiari de foc, a més de representants dels Focs de Sant Joan i de la Flama del Canigó

EL PP NO VOL EL CATALÀ A LA FRANJA

Un sector del Partit Aragonès Regionalista (PAR), que governa Aragó en coalició amb el PP, ha posat en marxa una intensa ofensiva política per canviar la llei de llengües d’Aragó aprovada la legislatura passada i eliminar-ne tota referència a la llengua catalana, parlada per unes cinquanta mil persones a la Franja de Ponent. Des de la tardor, diversos comitès locals del PAR (Fraga, Benavarri, Calaceit i d’altres municipis de la Franja) han aprovat una declaració en què s’exigeix al govern d’Aragó que “deixi enrere les seves pors i complexos i aprovi una nova llei de llengües” en la qual no es reconegui l’existència del català sinó tan sols de l’espanyol i l’aragonès, que divideixen en l’altaragonès, al nord, i l’aragonès oriental, dividit en diverses parles locals com ara el fragatí o el lliterà.

Els promotors de la campanya pressionen així la direcció del seu partit perquè, juntament amb el PP, inicien a les Corts d’Aragó els tràmits per reformar la llei de llengües.

El PP i el PAR governen Aragó en coalició. La presidenta, Luisa Fernanda Rudi (PP), ja va dir en la campanya electoral que no li agradava la llei de llengües i que la reformaria, però encara no ho ha fet. La denominació de català fa coïssor en els sectors més anticatalans de la política aragonesa, especialment a Saragossa.

Al territori, la situació és més complexa. Hi ha alcaldes del PAR que han fet campanya per la recepció de TV3 i d’altres de totalment contraris al català.

A Mequinensa, el PAR va presentar Jaume Borbon com a cap de llista. Borbon va ser president de l’Institut Cultural de la Franja de Ponent i impulsor, l’any 1984, d’un històric manifest d’alcaldes de la Franja a favor del català.

Font: El Punt/Avui

FONT ROMEU DENUNCIA EL TRACTAT DELS PIRINEUS

Jean-Louis Demelin, batlle de Font-Romeu, vol que el poble abandoni l’Estat francès i que es reunifiqui amb la Catalunya del Sud. Demelin enviarà una cartes al president de la república francesa i al rei d’Espanya “per denunciar el Tractat dels Pirineus”, ja que considera, en declaracions a El Punt, que el territori del municipi “és el mateix que el de Llívia i hauríem hagut de ser considerats igual”. El municipi actual és el resultat de la fusió, l’any 1822 dels antics municipis d’Odelló i Vià. L’acció d’aquest ajuntament cerdà no passa de ser un acte simbòlic que pretén denunciar la discriminació que rep aquest territori per part de l’Estat francès, que ha anunciat la supressió de llocs de mestre en el municipi.

Precedent del 1989

L’acció de Font-Romeu no és inèdita, ja que l’any 1989, en un acte celebrat al consistori d’Eina, els alcaldes d’aquest municipi, Alà Bousquet, i el dels Angles, Christian Blanc, van denunciar el Tractat dels Pirineus del 1659 per la marginació que viuen la majoria de municipis de la Catalunya del Nord.

NO A EUROVEGAS: CATALUNYA NO ÉS UNA COLONIA!

Aquestes són les exigències del magnate americà Sheldon Adelson per a construir el engendre "Eurovegas" a la nostra terra:

- dos anys d’exempció en el pagament de les quotes a la Seguretat Social dels seus empleats.



-A més, espera que estigui exempt d’impostos municipals, regionals i estatals durant dos anys i les exigències van a més: avantatges respecte a la fiscalitat immobiliària i del sòl durant deu anys.



-Demana un aval de l’Estat per aconseguir un préstec de 25 milions d’euros que, en principi, seria sol·licitat al Banc Europeu d’Inversions.



-Una altra de les seves pretensions és la cessió del sòl públic que necessiti, expropiacions incloses, amb canvi d’ubicació dels habitatges protegits, si n’hi ha.



-Així mateix, demana una exclusivitat de deu anys en la utilització del sòl.



-Vol acabar amb la regulació dels convenis col·lectius del personal emprat amb una modificació de l’Estatut dels Treballadors.



-Privilegis legals per a la contractació de personal estranger, entre ells, agilitació de la concessió de permisos de treball.



Canvis en la legislació sobre la prevenció del blanqueig de capitals, amb flexibilització dels controls.



-Autorització d’entrada de menors en els casinos del complex. L’eliminació de la Llei Antitabac en el complex.



-Autorització d’entrada en els casinos dels *ludópatas reconeguts legalment com a tals.



-Construcció de les infraestructures que sol·liciti, o complements de les ja existents.

CIU i PP, amb el suport de Ciutatans petenen imposar a la nostra terra un enegendre empresarial que funcioni com a paradís fiscal ocupant terrenys d’alt valor paisagistic de forma gratuita i on es treballe en les pitjors condicions segons les politiques neoliberals i capitalistes arrivades des de USA

Català! Di no a Eurovegas!

La nostra terra necessita altres polítiques per a surtir de crisi.

Catalunya no és una colonia!

EL CATALÀ RESISTEIX A MURCIA

L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) inaugura el proper dilluns l'exposició El Carxe, territori de frontera, dedicat a aquesta zona de Múrcia on el català es manté viu entre els seus 644 habitants -segons dades de l'INE del 2009-. El català va començar a parlar-se en aquest territori gràcies a l'arribada al segle XIX d'agricultors valencians, que en la seva majoria eren originaris de les comarques del Vinalopó.

L'IEC, amb motiu del centenari de la seva secció filològica, ha aprofitat l'avinentesa per presentar aquest punt extrem de la regió de Múrcia, que representa, alhora, el fragment més petit de la llengua catalana. La presentació de l’exposició serà a càrrec de Salvador Giner, president de l’Institut; Joan Veny, membre de la secció filològica; Fran Ruvira, comissari de l’exposició, i Lázaro Azorín, alcalde del Pinós (Alacant).

El català va arrelar a 22 poblets de la comarxa del Carxe, situada a més de 1.000 metres d'alçada, però molts d'aquests es troben ara deshabitats. Tots ells depenen dels ajuntaments de Jumella, Iecla i Albanilla. Es tracta de l'Alberquilla, Balonga, el Canalís de Crespo, el Cantón, la Canyada de l'Alenya, els Càpitos, el Carrascalejo, les Cases del Conill, les Cases dels Frares, el Collado dels Gabriels, les Coves de Penya-roja, els Escandells, Esperit Sant, Ombria de la Sarsa, Quitapellejos, la Raixa, la Sarsa, la Tosquilla, Xamaleta, el Carxe, Canyada del Trigo i Torre del Rico.

Font: e-noticies