"Pondrá el mayor cuidado en introducir la lengua castellana, a cuyo
fin dará las providencias más templadas y disimuladas para que se
consiga el efecto, sin que se note el cuidado."
Instrucciones a los corregidores en territorio catalán. Madrid 1712
Els catalans gaudim d'una llengua rica i milenaria. El nostre poble naix per la voluntat d'aquells hereus de ibers, celtes, romans i visigots que van fer front a l'invasió islàmica arrivada d'Àfrica durant el segle VIII. És precisament en aquest periode que es produixen importants canvis en la llengua parlada dels primers catalans hagent-se trobat indicis de que ja en els primers anys de reconquesta es parlava un primerenc català que havia evolucionat lo suficient des del llatí vulgar de segles abans com per a mostrar importants diferèncias amb respecte d'aquell encara que tardaria en substituir el llatí en la llengua escrita. Les primeres paraules i construccions gramaticals escrites estàn documentades ja al segle XI en testaments, actes i altres documents i en aquestes dades, a partir del Concili de Tours l'Esglesia decideix que les homilies es traduiren al català per tal de que ls feligresos catalans pugueran comprendre els sermons. A partir d'aquest segle començen a apareixer documents feudals integrament escrits en català com el Greuges de Caboet (1080-1095), o el Jurament de Pau i Treva del comte Pere Ramon de Pallars Jussa (1098) i a finals del segle XII ja trobem una traducció al català del Forum Iudicum. Durant el segle XIII es traduirà del llatí al català els Usatges de Barcelona i naix el primer text jurídic de importancia escrit originariament en català: Els Furs de València.
Però la nostra llengua també ha tingut literats de renom internacional coneguts en tota Europa com Ramón Llull (1232-1315), naixcut a Mallorca i creador de la prosa litearia en llengua catalana, o com Bernat Desclot o Ramón de Muntaner, naixcut a Perlada que va escribir la seva Crónica a Xirivella i que amb las seves Cróniques van representar la maduresa literaria de la llengua catalana on van afegir un sentiment d'orgull patriotic i nacionalista. En el segle XV, el valencià Ausiàs March comença a escriure poesia en català per primera vegada sense occitanismes. Altres refrents de la important literatura catalana medieval van ser Joanot Martorell (Gandía 1413), o els també valencians Jaume Roig i Joan Roís de Corella
La llengua catalana va ser estandaritzada per als documents reials i la burocracia de la Corona d'Aragó mitjançant la reforma de la Cancelleria Reial per part de Pere III el Cerimoniós que va suposar la primera tasca de unitat de la llengua administrativa i literaria bastida sobre la modalitat dialectal del barceloní i acceptada en tots els regnes i entitats de la Corona. El català continuà com unica llengua oral i popular del poble català fins al segle XVII quan começa a pareixer el castellà per influència de la cort de castella i questions de mercat al ser empleat en les impremtes.
Les primeres prohibicions de l'us del català fan presència en la Catalunya nord darrere la guerra dels segadors per part de les autoritats franceses que inicien un violent procés de substitució del català pel francés del que encara no s'ha recuperat aquella part irrenunciable de Catalunya. Paral.lelament i malgrat que l'us escrit i oral de la població de la resta de Catalunya era encara majoritari es produeix un descens en la produciió culta i literaria en català que encara compta amb personatges de pes com Cristofor Despuig.
Però sens dubte és amb la derrota de la Guerra de Sucesió i els decrets de Nova Planta quan s'inicia el procés de agresió contra la nostra llengua i identitat: el català deixa de ser llengua oficial al Principat i als regnes de València i Mallorca, desapareixen els drets i institucions forals, es castelanitza l'administració pública i es substitueixen els funcionaris, retors, notaris i escribans per personal castellà o castelanitzat, es castellanitza i canvia la toponimia catalana, es prohibeix l'us del català a l'escola, als tribunals civils i eclesiastics, als llibres de contabilitat i al teatre. A Madrid, el 20 de febrer de 1712 es dicten les "instruccions secretes als corregidors del territori català": "Pondrá el mayor cuidado en introducir la lengua castellana, a cuyo
fin dará las providencias más templadas y disimuladas para que se
consiga el efecto, sin que se note el cuidado.". Poc a poc des de Madrid començava un sinistre procés destinat a introduir el castellà a Catalunya i fer desapareixer la llengua del poble català, el primer resultat del qual va ser l'aparició d'una situació de diglossia no molt natural en la que els parlava català però s'utilitzava el castellà en la escritura i en les relacions amb les autoritats.
Front a aquest procés van surgir la resistència que va aportar el carlisme català, molt arrelat entre els apgesos de les zones rurals del Principat i del País Valencià i posteriorment el moviment cultural popular de la Renaixença molt lligat al Romanticisme europeu que reivindicava la recuperació de les cultures i identitats nacionals europees i la tornada a l'esplendor de l'Edat Mitjana front a les idees liberals, jacobines i centralistes que pretenien imposar un model únic precapitalista burgués i centralitzat des de madrid i traballava mitjançant els seus instruments polítics per la desmembració del poble català en provincies conrolades pels seus agents. Amb la base del tradicionalisme carlí, de cert republicanisme i de la renaixença surgeix el catalanisme polític destinat a lluitar per la identitat catalana i els interessos del poble català i amb els Jocs Florals, celebrats a València i Barcelona comença a esser patent un interés per coneoxer l'Estat de la llengua i reivindicar el seu ús i importància. Linguistes com Pompeu Fabra posarà las bases d'una codificació linguistica i apareix l'Institut de Estudis catalans.
Tanmateix, amb la Dictadura de Franco torna a accentuar-se el procés de castellanització tornant a imposar la prohibició de la oficialitat del català, quedant el castellà com a unica llengua vehicular en l'ensenyament, afers públics i mitjans de comunicació obligant al català a ser usat unicament en els àmbit privat i familiar. L'arrivada massiva durant el franquisme de onades migratories des d'altres indrets de Catalunya va a judar a la desvertebració del poble català i va posar la llengua en situació de retrocés encara que el seu ús privat mai va ser prohibit.
En l'actualitat el català és llengua oficial a Andorra, i co-oficial tant a Principat, com a València i les Illes Balears i ha estat introduit a l'ensenyança produint-se un saludable moviment de recuperació i de immersió linguística totalment necessari per a la supervivència d'aquest molt important tret de la nostra identitat.
La llengua catalana és una llengua romànica indoeuropea parlada per més de 11 milions de persones a les actuals comunitats autónomes de Catalunya, València i Illes Balears, a Andorra, la Franja de Ponent (Aragó), El Carxe (Murcia) a més de L'Alguer (Italia) i la Catalunya Nord (França). Regulada pel Institut d'Estudis Catalans i la Academia Valenciana de la Llengua pren com a base la ortografia de Pompeu Fabra i en el cas valencià la mateixa ortografia adaptada a la pronunciació del català ocidental i les variants valencianes segons les Normes de Castelló. Té dos dialectes coneguts com català occidental i català orietal i es coneguda a valència com valencià reconeguent la Academia valenciana de la Llengua que És un fet que a Espanya hi ha dos denominacions igualment legals per a
designar esta llengua: la de valencià, establida en l'Estatut
d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, i la de català, reconeguda en
els Estatuts d'Autonomia de Catalunya i les Illes Balears.
Actualment, a la massiva i continua arrivada de contingents extraeuropeus de llengua i cultura no catalana, s'afegeix la llei Wert i altres actuacions polítiques dels governs del PP, partit centralista i jacobí, suposa un nou atemptat contra l'us de la llengua catalana al condemnar-la ser llengua secundaria i no vehicular en l'ensenyament lo que posa en perill la recuperació del català especialment en València i Mallorca, lloc aquest darrer on les agresions cap a la nostra llengua i per tant la nostra identitat són continues.
Una asignatura pendent és així mateix el reconeiximent del català com a llengua oficial de la UE.
El català forma part de la nostra història, patrimoni i identitat, és la forma més natural de la expresió del nostre milenari poble i hem de lluitar per ella font als atacs que des del segle XVIII patim dels enemics de la nostra identitat: els mundialistes liberals jacobíns-catalans o no- que treballen per la nostra descatalanització i els seus succesors avui en el poder que amb mesures anticatalanes, mundialistes i proinmigracionistes.
El mundialisme és el pitjor enemic de les identitats. Català fes-li front!
