CIUTADANS DE LA GLOBALITZACIÓ

El terme “ciutadans” encunyat políticament pels liberals jacobins del segle XIX ha estat el triat per donar nom a un partit polític que malgrat no comptar amb una estructura municipal, ni bases, ni teixit social, ha aconseguit representació parlamentària en les dos últimes eleccions celebrades a Catalunya. Un recolzament en vots segurament relacionat amb l'important suport mediàtic que obté durant els mesos anteriors a les eleccions o en plena campanya electoral, una aparició en els mitjans que contrasta amb la seva activitat política durant la resta d'anys que intervenen entre confrontacions electorals en els quals la seva presència i activitat política és gairebé nul·la. Ciutadanos-Partido de la Ciudadania, tal és el seu nom oficial, és un partit de tradició liberal jacobina, i per tant centralista espanyola, i de vocació electoralista, nascut per fer front als sentiments identitaris i nacionalistes catalans i per recuperar els vots dels desencantats de les principals opcions polítiques jacobinas- això és, PP i PSOE, des de la mateixa lògica del sistema que anima a aquelles: polítiques neoliberals, suport polític al procés de globalització, submissió a l'oligarquia financera i atac a qualsevol identitat natural. Exactament la mateixa funció que té a nivell nacional un altre partit de les mateixes característiques: UPyD, formació a la qual han anat a parar no pocs exafiliats de Ciutadans, entre ells un dels seus fundadors, Antonio Robles. Ciutadans, com UPyD solen ser la plataforma política de polítics ressentits apartats del PP i del PSOE que no renuncien a una ben remunerada carrera política, i amb aquest tipus de personatges compleixen a la perfecció la seva funció de recollir els vots dels desencantats perquè tot segueixi igual. És a dir, Ciutadans com UPyD no són garantia de canvi ni de res seriós. En les presents eleccions, perfectament introduïts en l'artificial debat independentista català creat interessadament pel PP i CIU per tapar les seves respectives desastroses polítiques, les seves pèssimes gestions i els seus innombrables casos de corrupció, Ciudadanos encarna eficaçment al costat del PP, UPyD i certs sectors de l'extrema dreta un dels extrems del procés de divisió del poble català, i ho fa de manera radical conforme a la seva pròpia filosofia política. Com més nacionalista és el debat, més anticatalanes són les posicions de CiU, assegurant-se amb això, i mitjançant al no gens inestimable col·laboració del diari El Mundo, una segura representació parlamentària en virtut als vots espanyolistes de Catalunya, minoritaris, però en qualsevol cas suficients per assegurar-li una tranquil·la permanència al parlament, una presència submissa i tranquil·la que solament es farà notar per alimentar l'etern debat nacionalista català des del seu extrem més anti-identitari.

 En els actuals comicis, l'espectacle mediàtic ja està assegurat. A la exdirigent del PP Carina Mejías, i el suport del televisiu exsocialista Javier Nart s'ha unit l'ex ministre del govern González Antonio Asunción, recentment despetxat i separat pel seu propi partit que no ha volgut confiar en ell per a llocs directius. D'altra banda quant a propostes polítiques en la dràstica situació en la qual es troba Catalunya, gens, seguir l'establert en la Constitució, defensa de la llengua castellana enfront del català i un feroç anticatalanisme jacobí solament comparable al dels seus homòlegs del PP, de UPyD i d'alguns sectors del PSOE i de l'extrema dreta: “amb l'Espanya constitucional unida sortirem de tots els problemes". Gens sobre la dació en pagament- si en canvi “la creació d'una xarxa d'allotjaments temporals per a immigrants que alleugin la situació de precarietat en la qual es troben moltes d'aquestes persones”-, res de com sortir de la crisi, sobre el descens demogràfic o la pèrdua de sobirania. De la immigració si que parlen, i és que segons el parer d'aquest partit virtual mundialista cal defensar la reagrupació familiar dels immigrants “ per considerar-ho un dret fonamental d'importància en el procés d'integració social. Seran reagrupables un cònjuge, els fills menors de 18 anys de tots dos i els majors en casos de dependència motivada”, també es fan partícips de la defensa del dret dels immigrants a votar en les eleccions municipals. “Perquè puguin fer-ho sense intervenir una modificació de la Constitució, impulsarem els tractats bilaterals necessaris perquè tots els estrangers legalment residents a Espanya puguin votar en les eleccions locals.” Així com “la inserció laboral en condicions d'igualtat”. 

Queda clar que a aquest partit li interessa ben poc la supervivència de la identitat catalana, la inversió demogràfica i la intolerable situació d'atur laboral que afecta als catalans en un moment en el qual tenim més de vuitcentsmil parats i més d'un milió d'immigrants a la nostra terra. La solució, ja ho saben, que es parli més castellà, encara que sigui amb accent sud-americà. Per a Ciudadanos, la identitat no importa i el poble català tampoc. Solament serveixen els vots i la ciutadania universal, encara que això suposi la ruïna i la desaparició del nostre poble. Només les importen les persones...nues, sense identitat, sense comunitat orgànica, sense arrels. Ja se sap, "one person, one vote".