dijous, 31 de maig del 2012

LES CAMPANES CATALANES BRANDARÀN PER JACINT VERDAGUER I PER LA LLENGUA





El diumenge 10 de juny, a les 7 de la tarda, els campanars de dues catedrals i de més d'un centenar de esglesies, de monestirs i d'ajuntaments d'arreu del país brandaran simultàniament durant cinc minuts per homenatjar mossèn Cinto Verdaguer amb motiu del 110è. aniversari de la seva mort. La iniciativa Día de la Memoria -promoguda per una comissió ciutadana formada per personalitats d'Osona, el Ripollès, la Garrotxa i la Cerdanya, i amb el suport d’Òmnium Cultural-Osona- té la intenció de consolidar-se com un homenatge anual a tots els defensors de la llengua catalana mitjançant un símbol tan genuí com són les campanes i els campanars.

El dia escollit és el 10 de juny perquè precisament és quan s'escau el 110è. aniversari de la mort del conegut com a "poeta nacional de Catalunya", Jacint Verdaguer. La intenció dels promotors és que, en els propers anys, la diada i els materials editats es dediquin a d'altres grans autors de la literatura catalana, mantenint, això sí, la data simbòlica del 10 de juny.

La intenció inicial dels promotors era circumscriure l'homenatge a les comarques d'Osona, el Ripollès i la Garrotxa, però la iniciativa ha captat l'interès d’esglésies, monestirs i campanars d’arreu del país, motiu pel qual l’homenatge acabarà tenint un caire nacional. Entre els més emblemàtics que s’han sumat al projecte, s'hi compten els campanars de les catedrals de Vic (Osona) i Sant Feliu de Llobregat (el Baix Llobregat), els de Sant Martí del Canigó i Sant Miquel de Cuixà -ambdós a la Catalunya Nord i essencials en el cosmos verdaguerià-, el de l'església de Sant Serni, de Canillo (Andorra), el de l'Ajuntament de Vic (Osona), el del monestir de Santa Maria de Ripoll (el Ripollès), el de Santa Maria de Cervera (la Segarra) i el de l'Assumpció de Maria, de les Borges Blanques (les Garrigues).

La iniciativa compta també amb la implicació entusiasta de la Confraria de Campaners de Catalunya, en tant que considera que servirà per posar de relleu un patrimoni moltes vegades menystingut i infravalorat com és el de les campanes i campanars.

Font: Nació Digital

dimarts, 29 de maig del 2012

II FESTIVAL DE MÚSICA ANTIGA DELS PIRINEUS



Durant els mesos de juliol i agost tindrà lloc a les comarques de l’Alt Urgell -on va néixer- , Berguedà, Cerdanya, Solsonés així com a Andorra, la segona edició del Festival de Música Antiga dels Pirineus, un certamen que va néixer fa un any fruit de la col·laboració entre diferents administracions catalanes i recollint l'herència del més veterà Festival Internacional de Música Joan Brideu, que va prendre el nom de qui va ser mestre de capella de la catedral de la Seu d'Urgell en 1520, i que va desenvolupar concerts i activitats culturals relacionades amb la música antiga catalana durant 35 edicions. El Festival té prevista la celebració de 28 concerts que abastaran música tradicional catalana medieval, del renaixement i el Barroc, activitat que conjugaran amb la història i cultura pirenaica així com amb el patrimoni natural i arquitectònic de la zona. Una bona ocasió per gaudir del nostre llegat i participar en el treball de recuperació de la nostra identitat en el cor d'un dels llars catalans més antics.

diumenge, 27 de maig del 2012

VOLEM NENS CATALANS



La solució per al futur dels catalans, del català i de Catalunya: nens catalans
Per una política de incentivació de la natalitat catalana autòctona.
Per la preservació del nostre Poble.
No podem permitir que Catalunya desaparega.
No podem permitir que els de fora guanyen la batalla de la natalitat front als de casa.
Sense nens catalans no n'hi ha futur.
Seguint un càlcul teóric, en un ritme constant, no hi hauran més suïssos ni europeus d’aquí a 12 generacions, és a dir en 4 segles. [...] Els països amb les taxes de fecunditat més altes són l’Afganistan (6,4), Burkina Faso, Mali o Uganda (tots més de 6). Les seves poblacions deurien de triplicar-se al decurs dels 40 propers anys.(...)
Ens resignarem els catalans a extingir-nos, ofegats enmig d’un tsunami immigratori atiat suïcidament pels immigracionistes, o combatrem pel nostre futur? El europeus gaudim del dret i el deure d’assegurar el nostre futur, el dels nostres fills, com qualsevol altre identitat etnocultural del món. Fem-ho!

MANIFESTACIÓ DEL FRONT MULTICULTURALISTA ANTI-CATALÀ A VIC




Amb una bandera del Marroc al costat d'una pancarta amb el lema "Per la cohesió social aturem el racisme", la manifestació d'ambit nacional del front multiculturalista va reunir a Vic unes vuitcents persones entre immigrants i autòctons, més o menys la mateixa quantitat que va reunir la manifestació espanyolista a Madrid del divendres.
A la manifestació convocada per la ultraesquerrana CUP s'habien sumat un bon grapat de associacions i organitzacions que estan a favor del multiculturalisme i en contra dels que defensen la identitat de Catalunya i assenyalen l'actual immigració desbordada i incontrolada com un dels factors que agreugen la crisi existent que afecta principalment a les families treballadores de catalàns autòctons.
Entre els principals suports de la mateixa va estar segons diverses informacions aparegudes a la premsa una coordinadora anomenada UCFR (Unitat contra el Feixisme i el Racisme), que el seu principal objectiu és evitar que qualsevol iniciativa identitària catalana, amb especial èmfasi en PxC, obtingui representació parlamentària o suport popular, mentre que intenta boicotejar qualsevol iniciativa de defensa del català, com va ser el cas de la petició de Identitat catalana que demanava que fos obligatori l'ús de la llengua catalana per accedir a ajudes. A aquesta singular agrupació, que la passada campanya va centrar totes les seves activitats en demanar el no-vot per a PxC, es troben adherides diverses associacions d'immigrants com el Centre Cultural Islàmic o l'Asociación Intercultural Latino Americana Dosmundosmil, i diverses seccions i representants de la Asamblea de Indignados del 15-M, CC.OO, UGT, PSC, ERC, ICV-EUiA o SI.
També van participar a la manifestació Esquerra Independentista, el Cercle Català de Negocis, SOS Racismo, UGT, Comunidad Islámica para el  Diálogo i Convivència Cívica Catalana, coneguda per les seves propostes anticatalanes. També s'ha adherit la diputada de Ciutadadanos Carmen Rivera. Solidaritat per la Independència, que s'havia sumat en un primer moment finalment no va estar oficialment entre els adherits, encara que sí les seves joventuts que es van adherir a l'ultim momernt. No van participar oficialment, en canvi, les forces polítiques amb representació a l'ajuntament de Vic, una localitat en la qual el partit identitari català PxC és la segona força més votada i que saben perfectament que els pot suposar de cara a properes eleccions recolzar aquest tipus de manifestacions anti-catalanes que busquen la crispació i el enfrontament entre catalans.
Ens felicitem de que aquesta vegada, la manifestació haja transcorregut sense incidents violents. No és la primera vegada que es convoquen tant a Vic com a altres indrets de Catalunya concentracions d'aquest tipus, en molts casos de forma il.legal, i que amb certa frequència acaven en actes violents, intents d'agresió i enfrontaments amb la policia.


divendres, 25 de maig del 2012

PROPOSICIONS POLÍTIQUES BÀSIQUES PER A LA CATALUNYA NORD



- Demanem el reconeixement en temps que poble i la creació d’una regió autònoma Nord Catalana qui estarà íntimament vinculada a les altres regions del conjunt etnocultural que són les terres de llengua Catalana. La nostra regió autònoma comprendries els territoris autèntics de Catalunya del Nord : Rosselló, Vallespir, Conflent, Cerdanya, Capcir.

- Per fer-se compte amb el marc dels dispositius de l’Euro-regió que garantiria una col·laboració entre els altres terres de cultura catalana. Col·laboració econòmica, política i cultural. Perquè sigui finalment reconegut el fet català.

- Aquesta regió s’inscriuria en un procés de desenvolupament ecològic qui és diu el localisme o si es prefereix “éco-région autònom”. Els principis econòmics són fundat en la régle dels “8 punts bàsic” de la teoria concreta de relocalització econòmica : Re evaluar, Reconceptualitzar, Reestructurar, Relocalitzar, Redistribuir, Reduir, Reutilitzar, Reciclar. Amb sempre com a objectiu: intentar apropar al màxim l’autosuficiència energètica i alimentària, ja que és allà exactament que se situa la verdadera independència econòmica.

- El localisme s’inscriu igualment en l’àmbit del treball, com per exemple donar la prioritat de feina als autòctons i establir un proteccionisme adaptat.

- El localisme s’inscriu igualment en la política migratòria. Treballarem perquè Catalunya del Nord es pugui dotar de lleis per a un millors control de la immigració. Plataforma per catalunya Nord proposarà la repatriació immediata dels immigrants il-legals i progressiva de tots els que siguin aturats de llarga durada, aixi mateix s’oposarà a l’arribada de cap immigrant més, sigui legal o il-legal.

- Som favorable a la generalització de l’ensenyament públic o privat del català i per al desenvolupament de la llengua catalana en els administració i la via pública. El català ja no ha de ser marginat, si avui la nostra llengua és posada a malament és per l’aferrissament sistemàtic del sistema polític i educatiu jacobí que desaprovem totalment, i que combatem. Treballarem per la promoció de la cultura arrelada catalana, però igualment a la seva expressió moderna.

En breu fem com a prioritat :
La lluita per a la creació d’una Regió autonoma Nord Catalana vinculada a altres regions del conjunt ethnocultural de les terres de llengua catalana.
La lluita per a la identitat catalana.
La lluita per la feina i l’ecologia, dos àmbits avui vinculat.
La lluita contra el monopoli capitalo-mondialiste al sou de la casta financera.
La lluita contra la inseguretat. Sense seguretat no hi ha de llibertat.
La lluita contra la immigració extra-europea. Problema major per la nostra civilització.

Llorenç Perrié Albanell per la Plataforma per Catalunya Nord

CIU ES RECOLZA EN ELS IMMIGRANTS PER A DESTRUIR CATALUNYA




Article d'opinió de Enric Ravello, secretari de relacions internacionals de PxC

Encegats pel 3%, rosegats per la corrupció i en una constant contradicció interna que els porta a la paràlisi política en tots els grans temes que afecten a Catalunya, CiU ha decidit fer un pas en el seu passejar polític apostant pels “nous catalans” com la base sobre la qual edificar la futura Catalunya multicolor del melting pot, les mesquites i el reageton, enfront de la qual ja només s'oposa el seny i el sentit comú de Plataforma per Catalunya.

Desorientada en l'ideològic i sense referències sòlides des de les quals afrontar els nous paradigmes del segle XXI, CiU ha titubejat i balbotejat en la seva postura sobre la immigració, però ja fa temps va decidir definitivament en quin costat volia situar-se i ho ha fet sense deixar cap dubte sobre aquest tema: ha escollit el costat dels immigrants i donar l'esquena als catalans autòctons.

Per a llegir la resta de l'article

dimarts, 22 de maig del 2012

REUNIÓ SALAFISTA A BARCELONA




El president del Marroc, Abdellillah Bankirane, en la seva visita a Barcelona on es va reunir amb el president Artur Mas, ha tingut contactes amb salafistes. A la reunió a la que també va asistir l’exdiputat del PSC Mohamed Chaib es trobaven Lahcen Sau, president del Consell Islàmic de Catalunya, Mohammed Ghaidouni, president de la UCIDE, el Consol del Marroc a Barcelona i Abdeslam El Laroussi, imam de Terrassa, imputat per la fiscalia per incitació a la violencia contra les dones. Aquesta visita ha estat desvetlada per la periodista Latifa El Asan en un article d’opinió de la web de Nous Catalans, propera a CIU, qui es pregunta si la visita de Benkirane “tenia el repte ocult de reforçar l’estructura islamista del PJD a Catalunya”  segons informa el digital e-noticies, una noticia que ha brillat per la seva absència en la resta de rotatius catalans.

dilluns, 21 de maig del 2012

ALCARRÀS ZONA VIGILADA: TORNA AL SOMETENT A CATALUNYA





Catalunya desperta i naix a la història per a fer front als perill derivats d'una invasió. Som per tant un poble que sap organitzar-se per a defendre la seva identitat i llibertat. La prova és que per sobra de totes les agresions - tant externes qcom internes- que hem i seguim patint, seguim -no sabem per quant temps més- mantenint la nostra identitat. Una de les institucions més tradicionals i efectives de dita identitat ha estat el Sometent.
 La paraula sometent prové del grec i significa “corporació” o “associació”. Es tracta d'una institució tradicional catalana que va funcionar com a cos armat de caràcter civil i rural. Els seus orígens són medievals i emparenta amb la  sagramental, institució que ja consta en les Corts catalanes de l'any 1068 i en els Usatges que li van confirmar el seu caràcter de vigilància en l'àmbit local i auxiliar militar en el general. El seu objectiu era la defensa de les propietats dels pageses catalans i ciutadans en general i en les situacions d'alarma avisaven del perill mitjançant el repic de campanes organitzant una resposta militar efectiva contra la agresió. La seva activitat va ser freqüent entre els segles XII i XVII servint de cos de autodefensa i actuació conjunta de la població contra amenaces exteriors fins a la seva supressió en 1714 amb el Decret de Nova Planta i les noves mesures centralitzadores arribades amb la dinastia borbònica. Va ser de nou activat durant les guerres del Rosselló i de la Independència – durant la qual va ser cèlebre l'actuació del mític Timbaler del Bruc- apareixent intermitentment sempre que se li va necessitar, en èpoques de perill i desordres, fins a la seva abolició oficial durant la segona república, per ser restablert en 1945 i definitivament abolit l'any 1978. Des d'aquestes dates, el sometent només ha estat reconegut com a institució oficial a Andorra prestant els seus serveis en casos d'emergència.
No obstant això, avui el Sometent torna a ser notícia. L'ona de robatoris – 123 delictes denunciats l'any passat en una població de vora 8000 habitants i una població reial de 10000 entre els que es troben milers de foranis arrivats al poble per a omplir les habitatges barates, una delinquència multiplicada durants els ultims mesos a pesar de que l'alcalde de ERC negue que hi haja un problema de inseguretat-, desordres, saqueijos que afecten especialment al ramat, assalts a habitatges de particulars, i actuacions incíviques propiciades per l'arribada d'elements indesitjables, han motivat que els veïns de la localitat d'Alcarràs, situada en una comarca de forta presència immigrant, hagin tornat a donar vida al sometent local creant partides de vigilància permanent formades per pegesos y veins que vigilen els carrers, el ramat, les masies i les terres de la localitat contra les actuacions indesitjables que han crescut espectacularment en els últims anys en aquesta localitat . A través d'una pàgina de facebook els habitants d'Alcarràs s'organitzen i avisen de tots els moviments sospitosos que es detecten en la mateixa així com dels desperfectes causats per actes incívics, mitjançant fotos i missatges d'avís. Entre altres iniciatives, també demanen a l'Ajuntament que engegui mecanismes convenients per denegar documents oficials a aquells que no paguen impostos municipals o demanen el boicot per a les entitats bancàries que lloguen immobles per quantitats irrisories a persones desconegudes. Una actuació del poble unit que sorprèn en aquesta societat desmobilitzada i adormida en la qual ens han convertit en víctimes de tot i que guanya dia a dia l'admiració de molts catalans de la comarca i d'altres racons de Catalunya. Un exemple que s'ha estès a altres poblacions com Maials malgrat la falta de suport institucional i del silenci mediàtic que va quedar en evidència al no donar el ressò informatiu que es mereixia a la manifestació que sota el explicit lema “Tots som Sometents” va congregar fa uns dies a Barcelona a varis milers de persones.

Quan les autoritats miren cap a un altre costat davant els atropellaments i l'ona de violència i robatoris que sofrim els catalans, la ciutadania té el deure d'organitzar-se pel seu compte i fer-se valer siga en temes de seguretat com en qualsevol altre, per a vergonya dels polítics que ens governen i que deixen de realitzar la funció que els correspon i per la qual els votem i mantenim. Ens felicitem que hagi estat precisament l'esperit d'una institució tan antiga i nostra com el sometent l'encarregada de despertar les consciències adormides dels catalans que no es resignen a veure atropellats els seus drets. De moment, els casos de delinqüència s'han reduït notablement. I un cartell adverteix al poble que Alcarràs ja no és el paradís dels delinqüents que  venen a robar la tranquil·litat i la pau dels seus veïns tal com encara ocorre en altres zones de la nostra terra: “Somatén. Zona vigilada 24 hores”

TOTS SOM SOMETENTS!

Sometents d’Alcarràs a facebook:






JACINT VERDAGUER, EL POETA DEL CANIGÓ




El 17 de maig es va complir l'aniversari del naixement de Jacint Verdaguer i Santaló, qualificat per Torras i Bagés com “Princep de les Lletres Catalanes” , un dels més importants poetes de la cultura catalana i figura clau de la Renaixença. Nascut a Folgueroles en 1845 en el si d'una família pagesa va compaginar l'activitat agrícola dels seus ancestres amb els estudis exercint de mestre en la seva localitat i seguint la carrera eclesiàstica a Vic. Amant de la seva terra i la seva identitat va recórrer a peu antigues senders catalanes plasmant les seves impressions en diversos escrits. Entre els seus títols destaquen els poemes èpics de factura romàntica, L'Atlàntida i Canigó, i els reculls poètics Idil·lis i cants místics, Pàtria, Montserrat, Flors del Calvari i Aires del Montseny. En prosa publica Excursions i viatges, Dietari d'un pelegrí a Terra Santa, un aplec de Rondalles i el recull d'articles publicats a la premsa En defensa pròpia. És proclamat Mestre en Gai Saber en els Jocs Florals de 1880. En totes les seves obres va enaltir l'esperit català, la naturalesa i la història heroica del seu poble conformant-se com un gran defensor de la identitat catalana, des de postures catalanistes rurals i antiliberals, que va arribar a veure el Tibidabo com l'Acròpoli catalana, i que va assenyalar l'origen català de la bandera escollida per a la bandera estatal espanyola.
El 17 de maig es va complir l'aniversari del naixement de Jacint Verdaguer i Santaló, qualificat per Torras i Bagés com “Princep de les Lletres Catalanes” , un dels més importants poetes de la cultura catalana i peça clau de la Renaixença. Nascut a Folgueroles en 1845 en el si d'una família pagesa va compaginar l'activitat agrícola dels seus ancestres amb els estudis exercint de mestre en la seva localitat i seguint la carrera eclesiàstica a Vic. Amant de la seva terra i la seva identitat va recórrer a peu antigues senders catalanes plasmant les seves impressions en diversos escrits. Entre els seus títols destaquin els poemes èpics de factura romàntica, L'Atlàntida i Canigó, i els reculls poètics Idil.lis i cants místics, Pàtria, Montserrat, Flors del Calvari i Aires del Montseny. En prosa publica Excursions i viatges, Dietari d'un pelegrí a Terra Santa, un aplec de Rondalles i el recull d'articles publicats a la premsa En defensa pròpia. És proclamat Mestre en Gai Saber en els Jocs Florals de 1880. En totes les seves obres va enaltir l'esperit català, la naturalesa i la història heroica del seu poble conformant-se com un gran defensor de la identitat catalana que va arribar a veure el Tibidabo com l'Acròpoli catalana, i que va assenyalar l'origen català de la bandera escollida per a la bandera estatal espanyola.

Des de 1952 el seu poble natal recorda el naiximent d’aquest gran poeta català any rere any en el aniversari del seu naiximent. La Festa Verdaguer va començar a celebrar-se de manera continuada a Folgueroles a partir del cinquantenari de la seva mort, l'any 1952. Es tracta de la festa literària més antiga dels Països Catalans i el poble de Folgueroles està troba en aquestes dades ple de plaques amb poemes de Verdaguer.

Els actes de la Festa Verdaguer s'emmarquen dins la 'Quinzena Literària Verdaguer 2012' que agrupa diferents activitats com el Mercat de Llibre Vell de Poesia, l'arbre de maig, el concurs de Rams o el Ballet de Folgueroles. Enguany, la novetat més destacada ha estat la creació del primer 'Mercat i tast de pagès', on s'hi troben aliments de la Plana de Vic o la coneguda 'coca del mossèn' de Folgueroles. Entre d’altres activitats es celebren també la 'Tallada de l'Arbre de Maig i la Plantada', una tradició que es duu a terme des de fa 25 anys i és el símbol de l'inici de la festa en què els nens i la gent gran del poble, acompanyats per grallers i flabiolaires, surten al bosc per tallar l'arbre que es porta a mans fins a la plaça i s'estén a terra, el IXMercat del Llibre Vell de Poesia i el I Mercat i tast de pagès que juntament amb el taller de jocs tradicionals per a la mainada de l'època de l'escriptor.

Entre les seves obres més emblemàtiques destaca "Canigó" enquadrada en un dels paratges més emblemàtics de la naturalesa i cultura catalana. El renaixement de la cultura catalana es vaig poder enllaçar perfectament amb la creació d'aquest poema de Verdaguer en 1886, un poema que donarà al català el seu estatut de llengua literària. El poema versa sobre les llegendes tradicionals del Canigó i la història dels primers herois de la reconquesta i del naixement de Catalunya.
 Mercat del Llibre Vell de Poesia i el I Mercat i tast de pagès que juntament amb el taller de jocs tradicionals per a la mainada de l'època de l'escriptor.

.

divendres, 18 de maig del 2012

LES TERRES DE L'EBRE EN FLAMES



Crida l'atenció la indiferència i conformitat amb la que els catalans acceptem els atemptats ecològics i els incendis, cada vegada més frequents i cada vegada més centrats en paratges d'alt valor ecològic i cultural, que en els últims anys han acabat amb gran part dels nostres boscos i muntanyes una part més que important del patrimoni i la identitat catalana, i escandalitza la manca de medis i mesures per a aturar aquests atentats criminals per part de les autoritats responsables. Els incendis no són inevitables i les politiques de prevenció i represió per a aquests atemptats són no només possibles sino també necessaries.
L'incendi a Terres d'Ebre, al pareixer provocat,  es va iniciar fa uns dies i afecta els termes de Rasquera, Perelló Tivenys i Benifallet, i ha cremat prop de 3.000 hectàrees. Durant uns dies el nostre patrimoni natural ha estat agredit per les flames sense control encara que pareix que els bombers estàn començant a controlar-lo.
Com altres vegades ha mancat una política efectiva de prevenció d'incendis així com l'existència de bombers voluntaris locals  amb una adequada formació, una mesura que deuria de ser d'obligat compliment en totes les comarques catalanes. Però sobretot es fa molt necesari un canvi en el codi penal que castigue amb força aquests criminals atentats contra el castigat patromoni natural i ecològic de la nostra terra.

dijous, 17 de maig del 2012

LA SI DE STRUBELL DONA SUPORT AL MULTICULTURALISME




Solidaritat Catalana per la Independència (SI) ha donat suport a la manifestació multiculturalista del  26 de maig convocada per la CUP  a través de l’adhesió del seu diputat Toni Strubelll, segons informa el digital "Som Noticia". La manifestació de Vic pretén protestar contra els identitaris catalans que fan seu el lema "Primer els de casa" situant-se en clara defensa del multiculturalisme a la nostra terra. Un altre partit que posa els seus interessos electorals per sobra dels interessos dels catalans i fins i tot per sobra de la nostra identitat. Pareix que la gent de SI - ja sabem que el seu fundador va ser uns dels politics que van donar suport al projecte d'Eurovegas- té por a perdre vots a les properes eleccions autonòmiques i desitja aconsseguir els vots dels "nous catalans", i de la esquerra anti-catalana de les CUP. 
La manifestació no es contra l'atur, la inseguretat, les proclames contra les dones del imán de Terrassa, els problemes dels traballadors catalans, els ghettos musulmans, la manca de la natalitat catalana,  la especulació dels bancs o les politiques sumises i ultraliberals del govern català. La manifestació és en defensa del multiculturalisme i els drets dels immigrants i contra els catalans que fan de la seva lluita la recuperació de la identitat catalana i la defensa dels interessos dels treballadors catalans. SI es lleva la careta amb aquesta clara mostra de anti-catalanitat.
Ens podem imaginar la "solidaritat" i la "independència" que propugnen.

dimecres, 16 de maig del 2012

LA CATALUNYA MUSULMANA. EL CAS DE CA N'ANGLADA





Interessantissim i demoledor article publicat pel digital e-noticies, un documentadíssim article d'investigació sobre la preocupant realitat que viu l'autòcton català al barri de Ca N'Anglada a Terrassa amb testimonis de primera mà dels veíns del barri. Una situació similar a la de altres ghettos ocupats per l'immigració extraeuropea en terres catalanes i que de no revertir als propers anys comprometeràn inevitablement el futur i el paissatge de la nostra terra. Coincidim plenament amb els plantejaments exposats al texte en el que es denuncia a la casta política que ha fomentat i permet aquesta situació i als mitjans de comunicació controlats per la oligarquia mundialista catalana, uns representants que viuen en llocs ben diferents dels barris com Ca N'Anglada i als que les interessen ben poc els problemes dels treballadors catalans que no tenen més remei que viure en aquests autèntics polvorins.
Aqui tenim el resultat de les politiques de CIU, PP, PSC, ICV i ERC a la nostra terra. Tal com diu un dels veíns entrevistats, "gossos amb els mateix collars", "si estiguera aqui el de Vic un altre gall ens cantaria"

Per a llegir l'article:



dimarts, 15 de maig del 2012

AUGMENTEN ELS AUTÒNOMS EXTRANGERS A CASA NOSTRA



"El nombre de xinesos autònoms a Catalunya s'ha gairebé duplicat des dels primers mesos de la crisi econòmica, ara fa quatre anys. Segons la Federació d'Associacions de Treballadors Autònoms (ATA), el març de 2008 eren 4.533 a Catalunya, una xifra que s'ha elevat fins als 8.905 aquest any, un increment del 96,4%. " segons informa Nació Digital.
El del xinesos és l'unic colectiu que ha creixcut als darrers anys només seguit dels pakistanesos que han passat de 1391 a 2303.
Aquestes xifres contrasten amb les dels comerços autòctons, un sector que va a la baixa tal com podem veure als nostres barris, pobles i ciutats on cada vegada hi han més tancaments dels comerços catalans de tota la vida. No només bassars com els que han arroïnat el nostre textil, plàstic, juguet, pell o moble, ara també botigues d'alimentació i bars.
La responsabilitat una vegada més és de les autoritats polítiques que s'empenyen en no prendre mesures de protecció del petit comerç autònom, protecció dels nostres productes o reindustrialització, agravat pels alarmants quotes d'inseguretat, una terrible llibertat d'horaris, manca de mesures en la restricció de la concesió de licències, i baixada del nivell adquisitiu dels treballadors autòctons que terminen comprant en comerços extrangers per ser molt més barats degut a les vergonyoses condicions de semiesclavitut dels treballadors asiàtics, la mala qulaitat dels materials, la manca de mesures de control i les afavorides condicions d'entrada dels mateixos en el nostre territori.
Amb les politiques actuals mai sortirem  de la crisi i el nostre comerç desapreixerà.

 

diumenge, 13 de maig del 2012

LA SEGONA CARLINADA: SOCIALISME IDENTITARI AL SEGLE XIX




"Descontentament social, mesures polítiques i econòmiques que afavoreixen els poderosos, dos anys de sequera pertinaç que castiga una pagesia catalana ja sollevada per la protoindustrialització i una crisi econòmica ferotge. Aquest era l’ambient que es vivia als voltants de 1846. A més aquells temps, "l'Espanya autèntica" encetava un procés d’assimilació, una mena d'ocupació creant províncies i de diputacions que implicaven el control militar del territori." .

 Una important crisi econòmica, una pagesia castigada amb la imposició de normes injustes, la destrucció dels gremis i les mesures de llibertat comercial, mesures imposades per un Estat centralitzador que modificant el sentit de l'Espanya tradicional i federal encetava un procés d'assimilació i ocupació militar i politica a les terres catalanes creant provincies i diputacions per a un millor control militar, politic i econòmic d'un territori sotmés. Aquest era l'ambient que es vivia als voltants de 1846.

Aquest any milers de catalans indignats amb les politiques liberals es van alçar contra la crisi econòmica i les mesures aplicades per la nova oligarquia capitalista que mirava les identitats del territori del Estat com un fré al seu procés de imposició del liberalisme apàtrida. Degut a això  va esclatar la anomenada Guerra del Matiners, considerada com segona guerra carlista, un esclat que en el seus inicis va tindre lloc a tot l'Estat però que només va desembocar com conflicte armat a terres del Principat també amb suport del general Cabrera i de milers de camperols al País Valencià. Un episodi poc recordat de la nostra història que va tindre lloc entre 1846 i 1849. En el context d'aquest enfrontament entre les forces militars centralitzadores i les milicies de pagesos i camperols que lluitaven per la la forma de vida tradicional catalana i les antiges lleis forals es recorda especialment el poc conegut episodi del Combat d'Avinyó que ganaren els carlins catalans a les ordres del general carlí Rafel Tristany.

Avui, diumenge 13 de maig el poble d'Avinyó celebra eixa data convertint el poble bagenc en el escenari de recreació de la batalla movilitzant a un centenar de voluntaris que intentaràn convertir Avinyó en el poble del segle XIX tal com va viure els sucessos de la segona guerra carlina.

Recordem llavors als nostres compatriotes que fa més d'un segle van lluitar per la nostra identitat i el nostre poble front al centralisme borbònic, la destrucció de la nostra identitat i el liberalisme capitalista.


dijous, 10 de maig del 2012

CONTRA EL SEPARATISME CENTRALISTA LES NOSTRES BANDERES




Diferents grups de la dreta centralista s'han unit per convocar a Madrid una manifestació anti-identitaria coincidint amb la trobada futbolística final de la Copa del Rei que enfronta al Barça i a l'Athletic de Bilbao-un equip per cert i a diferència del Madrid, format per europeus autóctons-. La manifestació sota el lema "Contra el separatismo una bandera" (fent referència a la bandera estatal com a única bandera representativa dels pobles que integren l'Estat) té com a objectiu la denúncia de les autonomies i de les suposades "provocacions" de bascos i catalans.
Aquest tipus de manifestacions prepotents i intolerants contra les diverses realitats històriques, ètniques i culturals que integren l'actual Estat espanyol suposen una ofensa per a catalans, bascos, galllecs i fins i tot castellans o asturians que tenen, i gaudeixen del dret de tenir, les seves pròpies banderes i les seves propies particularitats, particularitats que formen part de identitats mil.lenaries. 
Aquests tipus de manifestacions fan el joc als politics del sistema controlats per la finança internacional que pretenen  la destrucció de les identitas europees i de la metaixa idea d'Europa en benefici d'Estats corruptes unificats i separatistes que funcionen com eslabons del mundialisme financer per un major control politic i econòmic des de les revolucions liberals i capitalistes del segle XIX.
Des de Ganguil entenem que a banda d'això,  en menysprear a la resta de banderes que conformen l'Estat, són aquest tipus d'actituts i pensaments els que provoquen i fomenten el separatisme, un separatisme centralista, anti català i antivasco, i per tant antiespanyol i antieuropeu que oblida que la unitat dels europeus autòctons passa ineludiblement pel respecte i reconeiximent de totes les realitats ètniques europees.
Contra aquest separatisme centralista ofensiu i provocador nosaltres oposem amb orgull la nostra catalanitat i el dret de totes les identitats exhibint les nostres banderes com a mostra d'afirmació i rebuig.

CIU FACILITARÀ LA CONCESIÓ DE LICÈNCIA PER A EDIFICAR A BARCELONA UNA GRAN MESQUITA



La Unió de Centres Culturals Islàmics de Catalunya (UCCIC) -coordina actualment unes 70 mesquites i oratoris de Catalunya- i la Fundació NousCatalans de CDC han acordat "facilitar la concessió de llicències per edificar una gran mesquita a Barcelona per lluitar i aïllar els moviments fonamentalistes que es propaguen en els petits oratoris". Entre els acords, també es preveu "millorar la situació actual d'alguns oratoris per evitar situacions de conflicte".
En la trobada entre el president de la UCCIC, Noureddine Ziani, amb el secretari general de la fundació de CDC, Àngel Colom, -amb la presència d'uns 40 imams i líders dels musulmans d'arreu de Catalunya- s'han posat sobre la taula "temes d'actualitat que afecten la situació dels musulmans a Catalunya i intenta buscar solucions per resoldre contextos de conflicte".
Les dues entitats han acordat "l'organització i representativitat dels musulmans a Catalunya a través eleccions democràtiques que permetin a la comunitat musulmana comptar amb interlocutors vàlids i representatius; impulsar la formació d'imams a Catalunya, una formació que respon als valors de Catalunya; fomentar el diàleg i convivència com a eines per a la participació en la societat catalana i la construcció d'un futur comú a Catalunya i habilitar espais d'enterrament segons el ritual musulmà".
També han acordat "impulsar diàleg, visites i trobades amb institucions catalanes; el procediment de Certificació Halal, el procés de garantia de qualitat aplicat a aliments, productes i serveis segons la Normativa Halal i altres documents preestablerts i obrar per a la Creació en un futur pròxim del Consell Catalá de Culte Musulmà agrupat per una junta electa i votada democràticament i representativa del conjunt dels musulmans a Catalunya".
La reunió s'ha realitzat a la seu de la Fundació Nous Catalans a Santa Coloma de Gramenet -inaugurada per Artur Mas i Oriol Pujol dilluns passat- on s'ha instal·lat la UCCIC després de signar un conveni amb la fundació de CDC. Abans de l'inici de la reunió, els imams van rebre la visita del diputat Josep Rull, candidat a secretari d'organització de CDC, per saludar-los i donar-los la benvinguda a la fundació.
El president de la sectorial d'immigració de CDC, Àngel Colom, ha afirmat al twitter que "de la notícia, en destaco un Curs de formació per a imams (català, país, islam modern) a partir d'octubre".

Font: e-noticies

ELS IMMIGRANTS NO S'INTEGREN



L’estudi El català al 2011: capacitat d’atracció i llengua de consum als media que ha elaborat la Xarxa Cruscat de l’IEC amb dades del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura 2011, que s’ha presentat avui, demostra que els immigrants, molt majoritàriament, no s’integren a Catalunya. Segons confirma aquest informe, només el 9,9% dels immigrants que tenen el castellà com a llengua inicial, vinguin d’altres parts de l’Estat o d’altres estats, han pres el català com a llengua d’identificació, mentre que el 90% continua identificant-se amb la llengua castellana. Pel que fa als immigrants que tenen un llengua inicial diferent a la castellana, només el 6% adopten el català com a llengua d’identificació, mentre que el 19,8% s’identifiquen amb el castellà i el 74,3% amb la seva llengua inicial.
Així doncs, aquestes dades avalen les veus que alerten que el fenomen massiu de la immigració està matant la llengua catalana, mentre que desmenteixen altres veus, com per exemple la sectorial d’Immigració de l’Assemblea Nacional Catalana, que recentment va afirmar que els immigrants estaven adoptant massivament el català com la seva llengua.
Cal tenir en compte també que aquest informe té com a àmbit d’estudi la CAC, i no altres territoris on la situació és pitjor, com el País Valencià o la Catalunya del Nord.

Font: Som Noticia

dimecres, 9 de maig del 2012

CIU DONA LA BENVINGUDA ALS "NOUS CATALANS"



 Mas ha animat els nous catalans a incorporar-se al projecte català “perquè val la pena, ja que no hi ha gaires països que tinguin un projecte tan engrescador, malgrat les dificultats que ens ofeguen”.
 Sense comentaris...

dimarts, 8 de maig del 2012

ENLLOC DE IMPULSAR LA CULTURA CATALANA, L'AJUNTAMENT DE BARCELONA IMPULSA EL MULTICULTURALISME




L'Ajuntament de Barcelona ha impulsat el rodatge d'una sèrie de televisió per Internet que té "com a principal objectiu reflectir l'entusiasme i la complicitat d'un grup de joves procedents de diferents cultures".
Kdm;), amb el suport del districte de Sant Andreu, del Comissionat d'Immigració i l'Espai Jove Garcilaso, té com actors 70 adolescents d'entre 14 i 18 anys.
La sèrie "explica les aventures i relacions d’un grup de joves emprenedors que, amb il·lusió, engeguen el seu propi canal de televisió per Internet. Hi produeixen programes de notícies, debats, música o entreteniment que s’ajusten als seus interessos i inquietuds reals i a la seva pròpia visió del món i del futur", segons ha indicat el consistori.
Disposarà de set capítols i el rodatge tindrà lloc a la Fabra i Coats, Fàbriques de Creació, i està previst que s'estreni la propera tardor. Aquesta iniciativa té un precedent en El culebrón del barri, una minisèrie que van realitzar els responsables de l'Espai Jove Garcilaso l'any 2009.

Font: e-noticies

divendres, 4 de maig del 2012

IMMIGRACIÓ I FUTUR DE CATALUNYA





Catalunya és al capdavant d’Europa quant a població immigrant.
Al nostre país-segons les xifres oficials- al voltant d’un 18% ( 16% al País Valencià, 15% a les Illes) de la població és immigrant legal, un percentatge que arriba al 50% en algunes poblacions de Lleida i Girona, i al 45% en la població reclusa de les presons catalanes. En aquest percentatge no s’inclouen els contingents de persones arribades sense passar cap tipus de control, però en qualsevol cas, se sospita que més d’un 30% dels mateixos resideixen a les nostres terres de forma il·legal, mentre que més d’un 20% es dediquen a l’economia submergida. Es detecta que al voltant del 50% dels mateixos són d’origen africà, seguits d’un 25% de sudamericans i en la resta predominen els asiàtics. I el pitjor, el creixement dels mateixos ha estat rapidísim, tenint en compte que l’any 2002 hi havien censats unicamente 181.590 immigrants a Catalunya, és a dir, un 2,9%.
Aquest fet s’accentua si ens referim a persones joves o en edat infantil: fins 14 ciutats catalanes superen el 25% d’alumnes immigrants, destacant censos com el de SALT, Cadaqués o Castelló d’Ampuries on es dispara fins a més del 40%. A la ciutat de Barcelona són ja 31 les escoles que superen el 50% d’alumnes immigrants, alarmant-nos el cas de l’institut "Joan Coromines" del barri de Sants on s’arriba, per exemple, al 90%!.
Per la seva part, entre els anys 2000 i 2008 els naixements de fills de famílies estrangeres residents en Catalunya s’han multiplicat per quatre, és a dir, han augmentat en un 340%... contrasta aquesta xifra amb l’11% d’augment en les famílies autòctones catalanes en els últims anys, una ridícula recuperació demogràfica que per cert ha parat en els dos últims anys. El resultat és aquest: A casa nostra neixen més Mohammeds que Jordis.
Aquestes dades expliquen el perquè del decreixement del nombre de parlants en català, l’augment de la conflictivitat social als carrers de moltes localitats catalanes, una despesa social inadmissible en un moment en el que el 22% dels catalans es troben a l’atur forçós
Sens dubte, aquesta situació és el resultat d’un decenni de polítiques anticatalanes per part dels quatre partits polítics que durant aquest temps han tingut alguna parcel·la de poder en les institucions catalanes.Una immigració sense control ni mesura de les seves consequències que van primar els polítics de CIU primer-similar a les politiques del PP a la resta d'Espanya- i posteriorment els del tripartit (ICV-PSC-ERC). No cal més que recordar les profetiques paraules del dirigent d'Esquerra Carod Rovira:
« Els inmigrants d’avui seràn els catalans del endemà » o les més recents del director de immigració, Bosch (CIU) de que "Catalunya ha sobreviscut gracies als seus immigrants".

Una situació que a més de provocar una enorme despesa social , frequents casos de violència de genere i de inseguritat als nostres carrers, afecta gravement als catalans autóctons en quant a les politiques laborals i l'atur. Pero potser lo més preocupant siga pensar que, segons les dades de comportament de natalitat de catalans i immigrants, en dos o tres generacions els catalans serem minoria a casa nostra i la nostra identitat, llengua i manera de ser estaràn en perill de desaparició. 

Conclusió: Cal des d’ara i de forma urgent iniciar politiques radicals del control de la inmigració i en favor de la natalitat autóctona. Els partits del parlament o son incapaços d'afrontar el problema o són partidaris de continuar amb politiques que primen la immigració per sobre els interesos dels autòctons catalans. A Catalunya les politiques identitaries i socials de preferència nacional són urgents i de inmediat compliment
La nostra identitat el demana urgentment.