PROU PEATGES!

Catalunya té el trist rècord europeu de més peatges per km2.   A Catalunya només hi ha el 4,13% de les autovies gratuïtes de tot l'estat espanyol.  Hi ha una manca d'inversió pública per a les carreteres catalanes, provocant que les infraestructures estiguin sobresaturades i que el 26% dels accidents a Espanya es produeixin a Catalunya. Al setembre el RACC treu a la llum un estudi internacional elaborat per Eurorap on s'explica que el 36,4% de la xarxa viària catalana més utilitzada té un risc d'accidentalitat alt o molt alt. El peatges de Catalunya són creació i titularitat autonòmica, no pas estatal: és la Generalitat qui les crea, n’és titular, i determina el preu del peatge. Peatges com ara els de Les Fonts, el Garraf, el Maresme, Vallvidrera, Cadí, etc… (Excepte els de les AP7 y AP2, que es van construir a començaments dels anys 70, per la qual cosa són de titularitat estatal. La Generalitat no vol assumir el traspàs de la titularitat d’aquestes dues autopistes, per tal de no haver de pagar el rescat a l’empresa concessionària. Si no fos per això, serien autonòmiques també). La Generalitat, quan va construir les seves autopistes, podria haver triat altres alternatives, per exemple, - Fer “peatges a l’ombra”, com el que fa ara per exemple a la C-35, a prop de Llagostera. Els peatges a l’ombra permeten a l’Administració pública no fer cap inversió (la fa el Concessionari), i després un cop operativa va pagant “peatge” al concessionari segons el volum de trànsit. I la titularitat és sempre pública. - O bé, podria haver construït una autovia directament. Si el cost és alt, en podria finançar la construcció amb deute públic. O pagar directament estalviant-se els interessos i els costos del deute.   Tanmateix, la Generalitat va decidir fer peatges i ha anat pujant els preus paulatinament en benefici d'una empresa privada. A més, un cop construïdes les autopistes, la Generalitat pot rescatar en qualsevol moment els peatges que ella va crear (transformant-los en peatges a l’ombra o en autopistes, pagant al comptat, en venciments, o amb deute públic). Però no ho fa. No fa res de res. Per altra banda, no oblidem que l’empresa que cobra els peatges de tota Espanya –no només de Catalunya– és una empresa catalana: Abertis (La Caixa). En efecte, és una empresa catalana (de La Caixa) qui cobra els peatges de, per exemple, Madrid. Rescatar els peatges de Catalunya, de tots, tindria un cost aproximat de 6.000 milions d’euros. L’aeroport d’El Prat –nova terminal i instal•lacions—van tenir un cost de quasi 3.000 (no va arribar). Els catalans ja hem pagat qualsevol cost de construcció i manteniment de les autopistes catalanes.

A Barcelona, si no és que hi arribes nedant, només pots entrar-hi pagant. A banda del problema econòmic, hi hem d'afegir el problema de seguretat. Cada dia moren catalans a les carreteres en pèssim estat de conservació. Això sí, abans de morir ja han passat pel peatge. Conclusió: Els partits que ens han governat i governen (CIU, PSC, ICV i ERC) defenen els interessos de La Caixa i no pas els dels catalans. Les autopistes catalanes ja són del poble català, i el poble català no ha de pagar per circular per les seves carreteres. PROU PEATGES! PROU ROBATORIS AL POBLE CATALÀ! Informació i font: elblogdelajosefina /Prou peatges