La cultura
oficial és poc generosa amb determinats esdeveniments i circumstàncies
de la nostra història més profunda i en particular, amb els fets més
crucials per a la nostra identitat, mites i llegendes que podrien donar sentit
al nostre gris present. Si a això afegim tres-cents anys de centralisme
forçosament ingrat amb la història de nacions històriques com Catalunya,
no ens ha d’estranyar el desconeixement que sobre l’inici de la
Reconquesta catalana nia en general en la cultura històrica oficial
espanyola i en particular entre la població europea , incloent una
important majoria de catalans, preocupats per "independències" del no
res i per revengismes sense sentit alhora que ignorants dels perills i
causes de l’esclavització i desarrelament als quals s’enfronten.Només alguns mites sobre els nostres orígens i història sobreviuen, cada
vegada més deslluïts i oblidats, mentre que d’altres corren el risc de
perdre’s en l’oblit. En aquest sentit no podem oblidar que si en el
patrimoni històric espanyol es va tenir com heroi medieval de la
Reconquesta al Cid castellà, també va existir, per exemple, un guerrer català que amb el nom d’Arnau Mir de Tost que va deixar en poemes i sagues les seves gestes contra l’Islám, i que si Castella i Lleó van tenir a Pelayo, Catalunya no pot ni ha d’ignorar el mite de Otger Cataló i dels seus inicis com poble que naixia precisament com l’astur-lleonès fruit de la resistència contra l’invasor des de les muntanyes del nord i per la continuïtat de la seva sang i cultura europees.
La llegenda d’Otger Cathalo, al que també es denomina Otger de Gothland, i els 9 Cavallers de la Terra, també coneguts com a Barons de la Fama, és una d’aquestes sagues que per la seva bellesa, simbolisme i interès històric no hem d’oblidar ni passar per alt, sent conscients que estem davant de molt més que un bell recurs literari. Però a més, el seu significat, simbolisme i ensenyaments, fan que avui en dia sigui de summe interès rescatar-la i prendre-la com un mite motivador, d’especial interès per al poble català i els descendents d’aquells que van ser els seus protagonistes fa ja més de mil dos-cents anys.
Aquell no tan llunyà segle VIII, les tropes musulmanes havien vençut als exèrcits visigots, conquerit la península ibèrica i destruït el regne de Toledo. Les restes del poble visigot i de la població hispà-romana s’havien retirat a les zones muntanyoses del nord i nord-est peninsular per fer-se forts i iniciar la resistència contra l’invasor. A les muntanyes astures, alguns descendents dels celtes , al costat de grups d’hispà-romans sota la direcció d’una important elit guerrera visigoda no tardaran en fer front a les tropes africanes. D’aquesta resistència naixerà el mite de Covadonga i la restauració de l’ordre got en la dinastia fundada pel noble Pelayo, sota qui sorgiran les realitats de Lleó-Astúries i Castella.
Pocs anys després dos pobles germànics, ambdós detentadors de l’ordre romà-germànic, fan front als exèrcits islàmics que penetrant per les vies pirinenques amenaçaven amb estendre la seva conquesta a la resta d’Europa, frenant per la força de les armes a Tolosa i Poitiers la marea africana que trenta anys abans s’havia infiltrat des de les columnes d’Hèrcules. És en aquest moment de confluència entre els temps antics i l’edat mitjana, en la densitat de les bromes de les muntanyes pirinenques, entre el mite i la història, que naixerà, per mediació del sacrifici dels herois, una de les identitats ètniques més glorioses d’Europa.
La història ens parla d’un guerrer germànic, de nom Otger, senyor del castrum Catalaunicum, el qual gentilici va poder ser el castell de Chalons al Xampany -a prop del lloc on l’any 451 va tenir lloc la batalla dels Camps Catalaunicos- i que sota la tutela de l’imperi franc va reorganitzar la resistència de la noblesa visigoda refugiada en les seves antigues possessions del regne de Tolosa. La llegenda ens transmet la història d’un guerrer arribat del Nord que ferit greument en una batalla desesperada per detenir l’avenç musulmà, es va refugiar a les muntanyes pirinenques alimentant-se de fruits silvestres i de la llet dels cérvols salvatges sent cuidat pel seu fidel llebrerGanguil, que llepant-lo dia a dia va curar les seves ferides. Mentre es recuperava, el jove guerrer afilava la seva espasa Vilardella i polia el seu escut blau amb l’esperança de tornar a guerrejar contra els invasors d’Europa. El temps va anar passant i quan va considerar que ja havia recuperat el seu vigor va fer ressonar la seva banya de cacera profunda i prolongadament entre les valls, els boscos i les muntanyes de la terra envaïda, en una crida a tots aquells guerrers que fidels a la seva sang i a la seva terra desitjaven com ell oferir les seves vides per recuperar els territoris profanats. Fruit d’aquesta crida van arribar nou cavallers com ell de sang germànica que al voltant d’una taula rodona van ajuntar les seves espases amb les d’Otger Kathalo jurant davant de l’altar de la Verge negra de Montgrony complir amb el seuempenyorament de Reconquesta al crit de Venjança i Guerra contra l’ocupant musulmà. Aquests nou guerrers, coneguts com els cavallers de la Terra o els nou Barons de la Fama, van iniciar el combat amb els seus mesnadas cap a diferents llocs aconseguint importants victòries contra el seu enemic i reorganitzant la nova terra fronterera que impediria que els invasors del sud tornessin a passar els Pirineus. Es diu que aquests cavallers van ser els troncs dels importants llinatges catalans deCervelló, Erill, Ribelles, Montcada, Cervera, Pinós, Anglesola, Alemany i Mataplana. Com és freqüent en aquest tipus de llegendes, el guia d’aquesta companyia, Otger Cathaló finalitzarà la seva aventura morint en l’empresa guerrera a què es va consagrar, donant el seu nom i armes - el fidel llebrer Ganguil amb un collaret d’or afegit al seu escut per desig pòstum- al nou creat enclavament d’oposició a l’invasor islàmic i aconseguint la victòria i la fama després de la mort. Els seus companys d’armes així com els seus successors s’encarregarien de trasmitir aquest sacrifici a través de les generacions venidores. El que segles més tard seria conegut com Catalunya naixia entre muntanyes sagrades, bromes, llegendes i ecos de batalles en les quals es va afirmar la voluntat de lluita i resistència europea.
Aquesta llegenda del naixement de la Nació Catalana és rica, tal com es pot reconèixer, en certs simbolismes presents en altres mites europeus. El nom de pila de l’heroi primordial català és d’origen germànic i recorda uns orígens nòrdics, mentre que seu gentilici que per a alguns fa referència a un altre lloc mític on tres-cents anys abans es va frenar l’avenç dels huns sobre Europa, per a d’altres recorda els orígens visigòtics de l’inici de la reconquesta catalana, per la possible derivació deGothland en el topònim Cathalo, nom que els francs donaven a les terres de la frontera sud de l’imperi franc ocupades pels gots. Hi ha també qui ha volgut veure en els orígens dels seus avantpassats el castell de Montglane als Alps, considerat per alguns com el Castell del Greal, i n’hi ha qui li identifica amb Holger el Danés, heroi víking que apareix en la cançó de gesta La legende de Charlemagne que es va unir a les tropes de Carlomagno per lluitar contra els invasors islàmics del sud, i que,entroncando en els mites del heroi dormit va acabar retirant-se al seu castell de Kronborg on des de llavors dorm i somia mentre la barba contínua creixent en espera de despertar per tornar a la lluita quan un nou perill amenaci la seva Pàtria. Segons aquesta mateixa llegenda, el vell Holger, que continua vestit de ferro i acer, i que recorda el que ha somiat per mediació d’un àngel que li visita en el solstici d’hivern, tornarà al nostre món aixecant-se i trencant la taula en estirar la seva llarga barba i pegarà tan fort amb les seves armes que els seus cops se sentiran en tots els confins de la terra. En qualsevol cas, Otger encarna un mite europeu de combat, present als pobles nòrdics que regien i salvaguardaven Europa durant els començaments de l’Edat Mitjana.
Com els fundadors de Roma, o els protagonistes de la llegenda més coneguda de l’altra reconquesta hispànica de Covadonga, l’heroi català va sobreviure entre muntanyes alimentat per la naturalesa, i a ningú no ha d’escapar-li la referència a certa taula rodona, on els nou cavallers ajunten la seva espasa sota el lideratge deVilardella en un dels llocs més sagrats de la geografia catalana, prenent com a referència espiritual una de les misterioses verges negres tan relacionada posteriorment amb els cavallers templaris i que recorda directament els mites artúrics bretons.
Però és sens dubte l’element simbòlic del gos, que quedaria immortalitzat a les primitives armes dels primers comtats de la Marca Hispànica, un dels més importants d’aquesta llegenda. Als tractats heràldics medievals el gos fa referència als valors de fidelitat i de valor i coratge en els perills, però també a la guàrdia i defensa dels territoris, i quan, com en el cas que ens ocupa porta un collaret es relaciona al portador d’aquesta figura amb la defensa de les fronteres associat a la fidelitat guerrera, mentre que més antigament, el gos com a símbol pagà representa els lares o Guardians de la Llar, associada a la Resurrecció pels pobles germànics, i disposada sempre a defensar més que a defensar-se.
D’altra banda, el final d’Otger Kathalo recorda al d’altres Caps de companyies guerreres juramentats darrere un ideal superior que moren en batalla, i que amb la seva mort heroica aconsegueixen la victòria, quedant adormits en espera de salvar el seu poble quan el mateix sigui definitivament amenaçat. Com anys després el seu hereuWifred, en els seus últims moments tindrà com a últim desig dotar d’armes simbòliques el poble a què serveix.
Els seus hereus, els barons de la Fama, van fundar baronies en el nou territori i d’elles sorgiran els llinatges més importants catalans, senyors de castells o castlans el nom del qual s’unia amb el del fundador mític de la nova nació llegant per a la posteritat europea les seves sagrades lletres en el gentilici de Catalunya. Una sang que es va vessar i va estendre sense fi fins a acabar amb l’enemic contra el qual els seus antecessors s’havien conjurat no parant fins a recuperar la terra ocupada. Les seves armes van brillar a tota la Mediterrània i els seus cognoms avui es mantenen en les terres valencianes del sud, i en les insulars de l’antic regne de Mallorca i de Sardenya. Units sota una identitat indestructible i una voluntat d’afirmació i conquesta, els hereus d’Otger Kathalo van crear història, coneguts ja com a catalans, cap al segle XI, i es van estendre des del Pirineus fins a l’horta murciana arrabassant possessions als musulmans, i des de la península fins a les illes Balears, clavant les seves ensenyes per tota la Mediterrània fins al sagrat Acròpolis atenès. Membres i dirigents primer a la Corona d’Aragó, de les Españas després i sempre presents a Europa, van conservar la seva identitat, llengua i cultura participant en totes les empreses universals de la història dels últims mil anys, donant a la posteritat científics, guerrers, marins i fins i tot Papes a la Cristiandat.
Per això, Otger Cathaló i els seus nou Cavallers de la Terra són avui un referent per a tots els fills de Catalunya en aquests temps en els quals la personalitat, cultura i valors d’aquesta identitat mil·lenària tornen a estar amenaçats davant de la passivitat, desunió i ignorància cap al seu passat d’un poble que ha oblidat el que és, i qual és el principal obstacle per a la seva supervivència i afirmació.
La llegenda d’Otger Cathalo, al que també es denomina Otger de Gothland, i els 9 Cavallers de la Terra, també coneguts com a Barons de la Fama, és una d’aquestes sagues que per la seva bellesa, simbolisme i interès històric no hem d’oblidar ni passar per alt, sent conscients que estem davant de molt més que un bell recurs literari. Però a més, el seu significat, simbolisme i ensenyaments, fan que avui en dia sigui de summe interès rescatar-la i prendre-la com un mite motivador, d’especial interès per al poble català i els descendents d’aquells que van ser els seus protagonistes fa ja més de mil dos-cents anys.
Aquell no tan llunyà segle VIII, les tropes musulmanes havien vençut als exèrcits visigots, conquerit la península ibèrica i destruït el regne de Toledo. Les restes del poble visigot i de la població hispà-romana s’havien retirat a les zones muntanyoses del nord i nord-est peninsular per fer-se forts i iniciar la resistència contra l’invasor. A les muntanyes astures, alguns descendents dels celtes , al costat de grups d’hispà-romans sota la direcció d’una important elit guerrera visigoda no tardaran en fer front a les tropes africanes. D’aquesta resistència naixerà el mite de Covadonga i la restauració de l’ordre got en la dinastia fundada pel noble Pelayo, sota qui sorgiran les realitats de Lleó-Astúries i Castella.
Pocs anys després dos pobles germànics, ambdós detentadors de l’ordre romà-germànic, fan front als exèrcits islàmics que penetrant per les vies pirinenques amenaçaven amb estendre la seva conquesta a la resta d’Europa, frenant per la força de les armes a Tolosa i Poitiers la marea africana que trenta anys abans s’havia infiltrat des de les columnes d’Hèrcules. És en aquest moment de confluència entre els temps antics i l’edat mitjana, en la densitat de les bromes de les muntanyes pirinenques, entre el mite i la història, que naixerà, per mediació del sacrifici dels herois, una de les identitats ètniques més glorioses d’Europa.
La història ens parla d’un guerrer germànic, de nom Otger, senyor del castrum Catalaunicum, el qual gentilici va poder ser el castell de Chalons al Xampany -a prop del lloc on l’any 451 va tenir lloc la batalla dels Camps Catalaunicos- i que sota la tutela de l’imperi franc va reorganitzar la resistència de la noblesa visigoda refugiada en les seves antigues possessions del regne de Tolosa. La llegenda ens transmet la història d’un guerrer arribat del Nord que ferit greument en una batalla desesperada per detenir l’avenç musulmà, es va refugiar a les muntanyes pirinenques alimentant-se de fruits silvestres i de la llet dels cérvols salvatges sent cuidat pel seu fidel llebrerGanguil, que llepant-lo dia a dia va curar les seves ferides. Mentre es recuperava, el jove guerrer afilava la seva espasa Vilardella i polia el seu escut blau amb l’esperança de tornar a guerrejar contra els invasors d’Europa. El temps va anar passant i quan va considerar que ja havia recuperat el seu vigor va fer ressonar la seva banya de cacera profunda i prolongadament entre les valls, els boscos i les muntanyes de la terra envaïda, en una crida a tots aquells guerrers que fidels a la seva sang i a la seva terra desitjaven com ell oferir les seves vides per recuperar els territoris profanats. Fruit d’aquesta crida van arribar nou cavallers com ell de sang germànica que al voltant d’una taula rodona van ajuntar les seves espases amb les d’Otger Kathalo jurant davant de l’altar de la Verge negra de Montgrony complir amb el seuempenyorament de Reconquesta al crit de Venjança i Guerra contra l’ocupant musulmà. Aquests nou guerrers, coneguts com els cavallers de la Terra o els nou Barons de la Fama, van iniciar el combat amb els seus mesnadas cap a diferents llocs aconseguint importants victòries contra el seu enemic i reorganitzant la nova terra fronterera que impediria que els invasors del sud tornessin a passar els Pirineus. Es diu que aquests cavallers van ser els troncs dels importants llinatges catalans deCervelló, Erill, Ribelles, Montcada, Cervera, Pinós, Anglesola, Alemany i Mataplana. Com és freqüent en aquest tipus de llegendes, el guia d’aquesta companyia, Otger Cathaló finalitzarà la seva aventura morint en l’empresa guerrera a què es va consagrar, donant el seu nom i armes - el fidel llebrer Ganguil amb un collaret d’or afegit al seu escut per desig pòstum- al nou creat enclavament d’oposició a l’invasor islàmic i aconseguint la victòria i la fama després de la mort. Els seus companys d’armes així com els seus successors s’encarregarien de trasmitir aquest sacrifici a través de les generacions venidores. El que segles més tard seria conegut com Catalunya naixia entre muntanyes sagrades, bromes, llegendes i ecos de batalles en les quals es va afirmar la voluntat de lluita i resistència europea.
Aquesta llegenda del naixement de la Nació Catalana és rica, tal com es pot reconèixer, en certs simbolismes presents en altres mites europeus. El nom de pila de l’heroi primordial català és d’origen germànic i recorda uns orígens nòrdics, mentre que seu gentilici que per a alguns fa referència a un altre lloc mític on tres-cents anys abans es va frenar l’avenç dels huns sobre Europa, per a d’altres recorda els orígens visigòtics de l’inici de la reconquesta catalana, per la possible derivació deGothland en el topònim Cathalo, nom que els francs donaven a les terres de la frontera sud de l’imperi franc ocupades pels gots. Hi ha també qui ha volgut veure en els orígens dels seus avantpassats el castell de Montglane als Alps, considerat per alguns com el Castell del Greal, i n’hi ha qui li identifica amb Holger el Danés, heroi víking que apareix en la cançó de gesta La legende de Charlemagne que es va unir a les tropes de Carlomagno per lluitar contra els invasors islàmics del sud, i que,entroncando en els mites del heroi dormit va acabar retirant-se al seu castell de Kronborg on des de llavors dorm i somia mentre la barba contínua creixent en espera de despertar per tornar a la lluita quan un nou perill amenaci la seva Pàtria. Segons aquesta mateixa llegenda, el vell Holger, que continua vestit de ferro i acer, i que recorda el que ha somiat per mediació d’un àngel que li visita en el solstici d’hivern, tornarà al nostre món aixecant-se i trencant la taula en estirar la seva llarga barba i pegarà tan fort amb les seves armes que els seus cops se sentiran en tots els confins de la terra. En qualsevol cas, Otger encarna un mite europeu de combat, present als pobles nòrdics que regien i salvaguardaven Europa durant els començaments de l’Edat Mitjana.
Com els fundadors de Roma, o els protagonistes de la llegenda més coneguda de l’altra reconquesta hispànica de Covadonga, l’heroi català va sobreviure entre muntanyes alimentat per la naturalesa, i a ningú no ha d’escapar-li la referència a certa taula rodona, on els nou cavallers ajunten la seva espasa sota el lideratge deVilardella en un dels llocs més sagrats de la geografia catalana, prenent com a referència espiritual una de les misterioses verges negres tan relacionada posteriorment amb els cavallers templaris i que recorda directament els mites artúrics bretons.
Però és sens dubte l’element simbòlic del gos, que quedaria immortalitzat a les primitives armes dels primers comtats de la Marca Hispànica, un dels més importants d’aquesta llegenda. Als tractats heràldics medievals el gos fa referència als valors de fidelitat i de valor i coratge en els perills, però també a la guàrdia i defensa dels territoris, i quan, com en el cas que ens ocupa porta un collaret es relaciona al portador d’aquesta figura amb la defensa de les fronteres associat a la fidelitat guerrera, mentre que més antigament, el gos com a símbol pagà representa els lares o Guardians de la Llar, associada a la Resurrecció pels pobles germànics, i disposada sempre a defensar més que a defensar-se.
D’altra banda, el final d’Otger Kathalo recorda al d’altres Caps de companyies guerreres juramentats darrere un ideal superior que moren en batalla, i que amb la seva mort heroica aconsegueixen la victòria, quedant adormits en espera de salvar el seu poble quan el mateix sigui definitivament amenaçat. Com anys després el seu hereuWifred, en els seus últims moments tindrà com a últim desig dotar d’armes simbòliques el poble a què serveix.
Els seus hereus, els barons de la Fama, van fundar baronies en el nou territori i d’elles sorgiran els llinatges més importants catalans, senyors de castells o castlans el nom del qual s’unia amb el del fundador mític de la nova nació llegant per a la posteritat europea les seves sagrades lletres en el gentilici de Catalunya. Una sang que es va vessar i va estendre sense fi fins a acabar amb l’enemic contra el qual els seus antecessors s’havien conjurat no parant fins a recuperar la terra ocupada. Les seves armes van brillar a tota la Mediterrània i els seus cognoms avui es mantenen en les terres valencianes del sud, i en les insulars de l’antic regne de Mallorca i de Sardenya. Units sota una identitat indestructible i una voluntat d’afirmació i conquesta, els hereus d’Otger Kathalo van crear història, coneguts ja com a catalans, cap al segle XI, i es van estendre des del Pirineus fins a l’horta murciana arrabassant possessions als musulmans, i des de la península fins a les illes Balears, clavant les seves ensenyes per tota la Mediterrània fins al sagrat Acròpolis atenès. Membres i dirigents primer a la Corona d’Aragó, de les Españas després i sempre presents a Europa, van conservar la seva identitat, llengua i cultura participant en totes les empreses universals de la història dels últims mil anys, donant a la posteritat científics, guerrers, marins i fins i tot Papes a la Cristiandat.
Per això, Otger Cathaló i els seus nou Cavallers de la Terra són avui un referent per a tots els fills de Catalunya en aquests temps en els quals la personalitat, cultura i valors d’aquesta identitat mil·lenària tornen a estar amenaçats davant de la passivitat, desunió i ignorància cap al seu passat d’un poble que ha oblidat el que és, i qual és el principal obstacle per a la seva supervivència i afirmació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada