Els catalans, com la resta de pobles europeus, celebrem aquests dies les Festes de Pasqua, antiquísima celebració de raices germàniques. Vinculada a Eostre, divinitat de la primavera, és coneguda com Ostern als països germànics i Eastern en els de parla anglosaxona, indicant que en aquestes dates el Sol es posa per l'Oest.
Amb l'arribada del temps de Pasqua la lluita entre l'hivern i l'estiu es decideix a favor d'aquest últim, perquè quan arriba el temps de Pasqua, l'equinocci ja ha passat. La Pasqua no és una festa de data fixa, ja que no està determinada sol pel sol sinó tambien per la lluna. El diumenge de Pasqua és el primer diumenge de lluna plena després de l'equinocci de primavera.
Per això, l'Església cristiana ha elegit aquesta antiga festa germànica de renovació i resurrecció, per celebrar la resurrecció de Crist. La Pasqua és la festa de la primavera victoriosa, durant la qual les lleis de la vida eterna de la naturalesa se'ns mostren en els milers de capolls que creixen i les milers de llavors que germinen al nostre voltant. La Pasqua catalana és un temps festiu que dura diversos dies. Comencem les festivitats el diumenge verd (diumenge de rams) sent el diumenge de Pasqua el major dia festiu.
En aquestes festes, és un element important l'ou de Pasqua, símbol de la vida renaixent, ou que ha de ser real i mai no substituït per imitacions dolces o de xocolata, i que antigament eren pintats en família. L'ou junt amb la popular mona eren amagats i buscats pels membres de la família a les sortides i passeigs al camp i a la natura renovada.
Tradicionalment la mona de Pasqua és una coca o pastís de diferents formis però generalment va rodar guarnit d'un o més ous durs amb la cloca i enclavats dins la pasta de farina. Moltes famílies del nostre poble continuen mantenint el popular costum d'amagar la mona amb l'ou de Pasqua i menjar-lo en família a les sortides al camp. No manquen en aquestes celebracions les sortides al camp en familia, els dinars a les masies, o les caramelles o cançons populars als carrers de les comarques de la nostra terra.
Es tracta d'una tradició molt arrelada als territoris de parla catalana, que s'ha preservat de forma similar a la dels països del centre i nord d'Europa. Costums amb un significat de vegades oblidat, però amb un significat bell i profund, tradicions que no s'han d'oblidar i que formen part de la nostra identitat.
Amb l'arribada del temps de Pasqua la lluita entre l'hivern i l'estiu es decideix a favor d'aquest últim, perquè quan arriba el temps de Pasqua, l'equinocci ja ha passat. La Pasqua no és una festa de data fixa, ja que no està determinada sol pel sol sinó tambien per la lluna. El diumenge de Pasqua és el primer diumenge de lluna plena després de l'equinocci de primavera.
Per això, l'Església cristiana ha elegit aquesta antiga festa germànica de renovació i resurrecció, per celebrar la resurrecció de Crist. La Pasqua és la festa de la primavera victoriosa, durant la qual les lleis de la vida eterna de la naturalesa se'ns mostren en els milers de capolls que creixen i les milers de llavors que germinen al nostre voltant. La Pasqua catalana és un temps festiu que dura diversos dies. Comencem les festivitats el diumenge verd (diumenge de rams) sent el diumenge de Pasqua el major dia festiu.
En aquestes festes, és un element important l'ou de Pasqua, símbol de la vida renaixent, ou que ha de ser real i mai no substituït per imitacions dolces o de xocolata, i que antigament eren pintats en família. L'ou junt amb la popular mona eren amagats i buscats pels membres de la família a les sortides i passeigs al camp i a la natura renovada.
Tradicionalment la mona de Pasqua és una coca o pastís de diferents formis però generalment va rodar guarnit d'un o més ous durs amb la cloca i enclavats dins la pasta de farina. Moltes famílies del nostre poble continuen mantenint el popular costum d'amagar la mona amb l'ou de Pasqua i menjar-lo en família a les sortides al camp. No manquen en aquestes celebracions les sortides al camp en familia, els dinars a les masies, o les caramelles o cançons populars als carrers de les comarques de la nostra terra.
Es tracta d'una tradició molt arrelada als territoris de parla catalana, que s'ha preservat de forma similar a la dels països del centre i nord d'Europa. Costums amb un significat de vegades oblidat, però amb un significat bell i profund, tradicions que no s'han d'oblidar i que formen part de la nostra identitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada