Des de Ganguil volem afirmar el
nostre rebuig contra els indignats del 15-M que es van manifestar en
castellà contra aquesta antiga tradició catalana dels Gegants. Per a
aquests suposats indignats, la nostra cultura costa diners i és un
malbaratament. Curiosament mai els hem sentit protestar contra les
despeses que ens costa als catalans el multiculturalisme i la suposada
integració d’immigrants.
"Indignados" del 15-M: preneu nota. La nostra dentitat no té preu!
"¡Pan y circo!",
van cridar fa quinze dies alguns indignats del moviment 15-M contra
l’actuació dels gegants de Santa Maria del Mar i l’Àliga i el Lleó de
Barcelona en l’inici de la festa major d’hivern de Santa Eulàlia. Més
enllà del fet en si, la protesta va encendre els ànims dels portadors
de la imatgeria popular. "Som voluntaris a qui mou l’orgull i la
satisfacció de preservar les tradicions catalanes", explica la
gegantera i grallera de la colla dels Gegants del Pi Gemma Moreno. "Els
indignats estaven convençudíssims que cobràvem 1.300 euros per cap!
Però si a la nostra colla som 60! Estaríem parlant de 78.000 euros! I
encara quedarien les altres colles!", s’exclama, explicant a
continuació que la seva tasca és absolutament voluntària i, per tant,
altruista.
Moreno assegura que parla "a títol personal", tot i que "molts companys de la meva colla i d’altres comparteixen la meva opinió". "Som voluntaris. Patim la crisi com tothom, i podem compartir o no les reivindicacions dels manifestants i estar d’acord o no amb la política que se segueixi a una o altra banda de la plaça Sant Jaume. Però mai cobrem."
Es lamenta que, tot sovint, "ens trobem amb manifestacions i gent escridassant-nos". "Tenen tot el dret de reivindicar, però també han d’entendre que estan interrompent una actuació que estem fent nosaltres", explica. Possiblement, les protestes dels indignats van ser la gota que va fer vessar el got de molts dels integrants de les colles barcelonines de cultura popular, perquè assegura que la situació és constant: "Per la Mercè, sobretot".
És conscient que "és complicat" gestionar i/o coordinar la festa i la protesta, però es lamenta que els damnificats, a banda dels polítics de torn, constantment són els membres de la colla. "Els que protesten no crec ni que siguin conscients que som allí", reconeix. I s’exclama: "Protesten contra l’alcalde, a qui potser no poden veure sovint..., però és que el dia de Santa Eulàlia no hi havia ningú al balcó! Protestaven contra una paret!"
Els costos de ser geganter
"Per santa Eulàlia, l’ajuntament ens va donar una ampolla d’aigua. Hi ha la sensació que, per tractar-se de Barcelona, aquí hi hagi molts diners per repartir, però no és així", explica. En canvi, per poder sortir a fer ballar la imatgeria festiva, els membres de les colles han d’assajar, comprar gralles i tabals -"la meva gralla m’ha costat 700 euros!", explica-, pagar el professor de gralla, comprar-se les camises, les espardenyes i les faixes, llogar una furgoneta per desplaçar-se... "I que després ens vinguin amb crits de "¡Pan y circo!", doncs sap greu", es lamenta.
La protesta dels indignats va encetar un cert debat en el si de les colles de cultura popular de Barcelona: "No ens havíem plantejat mai l’opinió que tenien de nosaltres la resta de la ciutat. Quan vam sentir els crits, més que ràbia, vam sentir sorpresa. De veritat que es pensen això? El ciutadà és conscient de què hi ha darrera dels gegants? Els assajos, el dia a dia, asseure’t a cosir la vora de la capa..."
"Invertim moltíssimes hores assajant i treballant perquè no es perdi part del nostre patrimoni cultural, i ho fem des d’una entitat no lucrativa. Tot el que entra, surt invertit en gegants. I m’agradaria veure la cara dels seus fills quan passem amb les figures, i que reflexionin sobre els insults i les acusacions que ens van dirigir", interpel·la Moreno als indignats.
Expressant un sentiment generalitzat entre els geganters barcelonins -per bé que ni la seva colla, ni la Coordinadora de Colles de Gegants i de Bestiari de Ciutat Vella de Barcelona, ni la Coordinadora de Geganters de Barcelona no es volen posicionar públicament-, Moreno afirma: "Geganters i grallers tenim un sol interès comú: la preservació i difusió de la part que ens correspon de la cultura catalana. Com a entitat, som apartidistes i apolítics. Sempre sortim al carrer a compartir la nostra música i les nostres figures amb la ciutat, i ho hem fet a totes les legislatures amb les mateixes ganes i il·lusió".
Sigui com sigui, fent extensiva la reflexió a la resta de geganters, bastoners, dansaires, diables..., assegura que, malgrat tots els entrebancs, se sent ben pagada quan surt amb la cercavila i rep "els aplaudiments i el somriure dels nens i nenes que van a veure els gegants".
Moreno assegura que parla "a títol personal", tot i que "molts companys de la meva colla i d’altres comparteixen la meva opinió". "Som voluntaris. Patim la crisi com tothom, i podem compartir o no les reivindicacions dels manifestants i estar d’acord o no amb la política que se segueixi a una o altra banda de la plaça Sant Jaume. Però mai cobrem."
Es lamenta que, tot sovint, "ens trobem amb manifestacions i gent escridassant-nos". "Tenen tot el dret de reivindicar, però també han d’entendre que estan interrompent una actuació que estem fent nosaltres", explica. Possiblement, les protestes dels indignats van ser la gota que va fer vessar el got de molts dels integrants de les colles barcelonines de cultura popular, perquè assegura que la situació és constant: "Per la Mercè, sobretot".
És conscient que "és complicat" gestionar i/o coordinar la festa i la protesta, però es lamenta que els damnificats, a banda dels polítics de torn, constantment són els membres de la colla. "Els que protesten no crec ni que siguin conscients que som allí", reconeix. I s’exclama: "Protesten contra l’alcalde, a qui potser no poden veure sovint..., però és que el dia de Santa Eulàlia no hi havia ningú al balcó! Protestaven contra una paret!"
Els costos de ser geganter
"Per santa Eulàlia, l’ajuntament ens va donar una ampolla d’aigua. Hi ha la sensació que, per tractar-se de Barcelona, aquí hi hagi molts diners per repartir, però no és així", explica. En canvi, per poder sortir a fer ballar la imatgeria festiva, els membres de les colles han d’assajar, comprar gralles i tabals -"la meva gralla m’ha costat 700 euros!", explica-, pagar el professor de gralla, comprar-se les camises, les espardenyes i les faixes, llogar una furgoneta per desplaçar-se... "I que després ens vinguin amb crits de "¡Pan y circo!", doncs sap greu", es lamenta.
La protesta dels indignats va encetar un cert debat en el si de les colles de cultura popular de Barcelona: "No ens havíem plantejat mai l’opinió que tenien de nosaltres la resta de la ciutat. Quan vam sentir els crits, més que ràbia, vam sentir sorpresa. De veritat que es pensen això? El ciutadà és conscient de què hi ha darrera dels gegants? Els assajos, el dia a dia, asseure’t a cosir la vora de la capa..."
"Invertim moltíssimes hores assajant i treballant perquè no es perdi part del nostre patrimoni cultural, i ho fem des d’una entitat no lucrativa. Tot el que entra, surt invertit en gegants. I m’agradaria veure la cara dels seus fills quan passem amb les figures, i que reflexionin sobre els insults i les acusacions que ens van dirigir", interpel·la Moreno als indignats.
Expressant un sentiment generalitzat entre els geganters barcelonins -per bé que ni la seva colla, ni la Coordinadora de Colles de Gegants i de Bestiari de Ciutat Vella de Barcelona, ni la Coordinadora de Geganters de Barcelona no es volen posicionar públicament-, Moreno afirma: "Geganters i grallers tenim un sol interès comú: la preservació i difusió de la part que ens correspon de la cultura catalana. Com a entitat, som apartidistes i apolítics. Sempre sortim al carrer a compartir la nostra música i les nostres figures amb la ciutat, i ho hem fet a totes les legislatures amb les mateixes ganes i il·lusió".
Sigui com sigui, fent extensiva la reflexió a la resta de geganters, bastoners, dansaires, diables..., assegura que, malgrat tots els entrebancs, se sent ben pagada quan surt amb la cercavila i rep "els aplaudiments i el somriure dels nens i nenes que van a veure els gegants".
Font: Nació Digital
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada